FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Caminar endarrere. Va fer que la mula reculés un parell de metres. Tornar endarrere. El carrer no tenia sortida i van haver de recular. Cedir en l'acció, en els propòsits. Mentre disposi de diners, no recularé pas en el meu projecte. Retardar, portar a una època [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moviment d'inclinació del cap, endavant, endarrere o a un costat. Becaina. Cop de cap. Li han partit el llavi d'una cabotada. Acció pròpia d'un cabota, d'un tossut. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Caperó que acaba en punta tirada endarrere. Peça llarguera de forma cònica molt aguda que duen els penitents de les processons de setmana santa. Penitent de les processons de setmana santa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent als amfíbols. Que conté amfíbols. En zool., que pot ésser projectat cap endavant i cap endarrere com el dit exterior de l'òliba. En med., incert o irregular, de pronòstic dubtós. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que va o es mou endarrere. Que va contra el progrés. Un polític retrògrad. En el contrapunt musical, que presenta els sons del tema en l'ordre invers al de l'exposició. Un moviment retrògrad. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desviació endarrere. Retroversió de l'úter. Acte de traduir novament a la llengua original un tros ja traduït d'aquella llengua, fet normalment com a exercici didàctic. Fragment que hom ha retraduït o ha de retraduir. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'alçar i llançar violentament endarrere una o ambdues potes posteriors un cavall, un ase, un mul, etc. La mula esquivà els gossos amb quatre guitzes. Cop que es dona amb aquest moviment. fer la guitza a algú Importunar-lo, destorbar-lo de reeixir. [...]
