FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que matineja, que té el costum de matinejar. Avui has estat ben matinera. No és gaire matiner: es lleva cada dia a les vuit. Que s'esdevé a primera hora del matí. La rosada matinera. El cant matiner de l'alosa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cobrir de teranyines. Les aranyes enteranyinaven la vella turbina. El sostre de l'establa es va enteranyinar. Cobrir d'alguna cosa que lleva la transparència. Una claror de cendra enteranyina el pla. El cel ja no és tan clar: s'ha enteranyinat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que lleva la netedat, la puresa, de quelcom. Carrers plens de brutícia. No es treu la brutícia de les ungles. Paraula, acció, bruta, indecent, deshonesta. No diguis brutícies. Ha comès brutícies inexplicables. Calamarsa, pedra. Torna a fer fred: deu haver [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que lleva. Persona que arrenca el suro de l'alzina surera. Pescador que treu del mar els ormejos. Operari que treu el full de paper del motlle. Encarregat de portar els comptes o les anotacions d'entrades i sortides en els quarts andorrans. Tècnic sanitari preparat per a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llesqueta prima i estreta que s'obté raent amb una làmina de ferro o de fusta un objecte de fang abans de coure'l. Residu de pasta que resta adherit a les parets de la pastera i que hom lleva amb la rasora. Coca feta amb la pasta que ha restat adherida a les parets de la pastera. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat de la persona completament dominada per un sentiment intens d'admiració, de gaudi, que li lleva per un moment la consciència d'ella mateixa. Estadi elevat de vida mística, en què les funcions psicològiques normals són substituïdes per vivències més [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'una espiga, generalment roscada, que permet de fixar-la, especialment a la fusta. Baga oberta, tancada. Anella per a passar-hi o aguantar una barra, una lleva, o per a articular dues peces motores d'un mecanisme. Peça de fil torçal o de fil o de cinta d'acer amb uns ulls als extrems pels [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'arreplegar els productes que lleva la terra. La collita del blat, de l'ordi. Hi anirem després de la collita. Conjunt dels productes així arreplegats. Una collita abundant, una bona collita. Una collita magra. a bona o mala collita Expressió usada per a indicar que el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Animal del sexe femení. El plomatge de la femella és de colors menys vius que el del mascle. Un rossinyol femella. femella plena Femella prenys. En bot., individu que porta només flors femelles i lleva fruit. Una palmera femella. Peça que presenta un forat roscat en [...]
