FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família d'ocells pescadors, de l'ordre dels pelecaniformes, molt nedadors i capbussadors, de mida grossa, amb una gran bossa membranosa sota el maxil·lar inferior i la gola, a la qual pertany el pelicà. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una cosa, obstruir la gola (d'algú). El plor l'engargussa. El sutge engargussava la xemeneia. Una cosa, entravessar-se, encallar-se, a la gola. La vianda presa amb escrúpol s'engargussa. El rec s'engargussava amb fulles i branquillons. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer primat del gènere Alouatta, del grup dels platirrins, de color bru, que produeix un udol molt profund a causa d'una estructura situada a la gola, que fa de caixa de ressonància, i habita les selves d'Amèrica Central i del Sud. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gratar (alguna cosa), especialment amb una raspa o un altre instrument adequat, per treure'n parts superficials o alguna cosa adherida a la seva superfície. Produir una sensació de raspor (a la boca, a la gola). Aquest vi raspa la boca. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer un nus o nusos (en alguna cosa). Nuar un mocador. El fil de la màquina de cosir s'ha nuat. nuar-se-li la gola a algú Fer-se-li a algú un nus a la gola. Unir o lligar fent un nus. Nuar els dos caps. Cal nuar els fils que es trenquen. [...]
