Coca feta de farina de blat de xeixa pastada amb ous i sucre i molt estovada que es menja especialment per Pasqua en certes zones del País Valencià. [...]
m 1 domingo. Arribarem diumenge, llegaremos el domingo. 2 crist domingo. Diumenge de Pasqua, de Rams, domingo de Pascua, de Ramos. 3 cada diumenge todos los domingos. 4 diumenge de carnestoltes (o de carnaval) domingo de carnaval. 5 diumenge de pinyata crist [primer de Quaresma] domingo de piñata [...]
m 1 diumenge. Llegaremos el domingo, arribarem diumenge. 2 domingo de carnaval diumenge de Carnestoltes (o Carnaval). 3 domingo de Pascua (o de Resurrección) diumenge de Pasqua (o de Resurrecció). 4 domingo de Ramos diumenge de Rams, Rams, el Ram. 5 hacer domingo fer festa. [...]
m 1 [vareta, punxó] estilo, estilete. 2 [busca de rellotge de sol] estilo, gnomon p fr, nomon p fr. 3 [manera] estilo. Un nou estil de viure, un nuevo estilo de vivir. 4 [cronologia] estilo. Estil de la Nativitat, de Pasqua, estilo de la Navidad, de Pascua. 5 art, lit i mús estilo. Estil gòtic [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
dia de camp pícnic, menjada feta a l'aire lliure. xala. El dilluns de pasqua farem una xala per anar a menjar la mona. xalesta Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Situació d'un càrrec vacant. vacació. La vacació d'una càtedra. 2 pl. Temps de repòs. vacacions pasqüeso festes, vacances que hom fa per Nadal o per Pasqua. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
festivitat (Pasqua) com un període (advent o quaresma), preval el matís de festa per sobre del matís de període temporal i, per tant, s'escriu amb majúscula. Per exemple: El mal temps va espatllar les processons de la Setmana Santa. [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
tardadoro tardívol, que tarda a esdevenir-se. tardaner(->), dit d'una persona que hab. tarda a fer les coses. darrerenc, dit dels fruits tardans. Ant. Primerenc. baix. El baix imperi. alt. Enguany,Pasqua ve molt alta. Cp. amb [...]
f 1 [celebració] fiesta. Una festa de família, una fiesta de familia. 2 crist fiesta, festividad. 3 [dia no feiner] fiesta. Demà ens donen festa, mañana nos dan fiesta. 4 [diada] fiesta, festividad, día festivo (o de fiesta). 5 pl [vacances de Nadal, de Pasqua] fiestas. Passat festes, la Pilar [...]
El rapanui pertany al subgrup malaiopolinesi de la gran família austronèsica, estès per una àmplia zona des del sud-est asiàtic: pel Pacífic Sud, arriba fins a l'Illa de Pasqua i, per l'Índic, fins a Madagascar. Aquesta filiació converteix el rapanui en una de les poques llengües indígenes -si no l [...]