FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Figura retòrica consistent en l'acostament de dos membres conceptualment paral·lels però de manera que els termes del segon estiguin disposats en l'ordre invers dels del primer. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que va o es mou endarrere. Que va contra el progrés. Un polític retrògrad. En el contrapunt musical, que presenta els sons del tema en l'ordre invers al de l'exposició. Un moviment retrògrad. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llum que es projecta en sentit invers al de la mirada. El contrallum no em deixa veure bé la carretera. Efecte visual que presenta un cos situat entre l'ull o la càmera i un focus de llum. La silueta del puig Major es retalla en el cel de la posta en un bellíssim contrallum. a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. diccionari de la rima Diccionari en què els mots figuren agrupats segons la rima. diccionari invers Diccionari en què els mots apareixen ordenats alfabèticament de dreta a esquerra. Llibre que ofereix per ordre alfabètic noms, fets, notícies, referents a un ordre de coneixements [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
geomètrica del pla o de l'espai en la qual cada punt i la seva imatge són alineats amb un punt fix, de manera que el producte de les seves distàncies a aquest punt és una constant. En mús., transformació d'un tema consistent a imitar els intervals en sentit invers, de manera que els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
l'atmosfera en què la pressió atmosfèrica és més baixa a l'àrea central que a les àrees envoltants i on s'estableix una circulació de l'aire en el sentit contrari al de les busques d'un rellotge a l'hemisferi nord i en el sentit invers a l'hemisferi sud. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
per diversos esquadrons. En mat., monoide on cada element té un element invers. grup abelià Grup commutatiu. grup alternat Grup de les permutacions que s'obtenen realitzant un nombre parell de transposicions. grup commutatiu Grup en què l'operació és commutativa. grup de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Caragolar-se sobre ella mateixa. treure volta a una corda [o llevar volta a una corda] Desfer-la donant-li una rotació en sentit invers a aquell en què està caragolada. volta de fora Bordada en què una embarcació s'allunya de terra. volta d'en terra Bordada en què una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
col·lecció general. cos de lliços Conjunt de lliços que es posen en un teler. cos legal Col·lecció de lleis. passar un cos Passar els lliços. En mat., anell associatiu amb unitat on cada element no nul té un element invers. [...]
especialitzats, i apareix sobretot quan hi ha altres coordinacions de preposicions. Per exemple:
L'estudi premiat, elaborat pel i per a l'equip de recerca, tracta de les fibres sintètiques, amb o sense alumini, extraordinàriament resistents.
En qualsevol cas, sempre que l'ordre de les preposicions és invers [...]
