1 v. intr. anar bé. No li va bé sortir de nits. escaure. Això no escau a un home com vós. acordar-se(->) quadrar encaixar. Dir coses que no encaixen, que no convenen. consonar (fig.) ajustar-se adaptar-se fer a (o per a). Això no fa al cas. Això no fa per a ell. rimar [...]

desacatar(una ordre, etc.) recalcitrar(v. intr.) rebel·lar-se violar(una llei, etc.) infringir, íd. contravenir a(un reglament, etc.) transgredir(una ordre, la llei, etc.) insubordinar-se rebel·lar-se indisciplinar-se fer cas omís(d'un manament, d'una ordre, etc.) Manuel Franquesa i [...]

1 ascendent autoritat crèdit influència famao reputació renom pes(fig.). És una persona de pes: tothom en fa cas. Cp. solvència Ant. Desprestigi. Descrèdit. 2 Tenir prestigi: Fer rotlle(fig.), fer-se escoltar o considerar per la gent. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

els enemics del teu poble l'han humiliat! prendre en consideració tenir en compte fer cas de. Si haguessis fet cas del que et deien, ara no tindries maldecaps. 3 Fer cas d'una persona pel seu mèrit, per les seves bones qualitats, per les seves virtuts. apreciar(->) estimar cartenir respectar [...]

1 Estar atent a alguna cosa, posar cura en alguna cosa. posar (o parar) esment estar alerta fer cas fer atenció prestar (o posar) atenció escoltar amb atenció tenir en compte mirar-s'hi fixar-s'hi dreçar l'orella guardar-se, atendre, en sentit negatiu. Guarda't de fer-ho, fes atenció a no fer-ho [...]

1 calamitat, catàstrofe. soscaire, cas fortuït desgraciat. accident cas advers ruïna encontre, desgràcia impensada, contrarietat. tragèdia cop, desgràcia que afecta greument. infortuni revéso revés de fortuna desastre terrabastada sinistre(esp. tractant-se d'assegurances) contratemps [...]

v. tr. El complement directe pot ésser la persona que hom regracia (el vaig regraciar per l'ajut que m'havia prestat) o bé la cosa que hom agraeix (li vaig regraciar l'ajut que m'havia prestat). En el primer cas, el complement indirecte és introduït per la prep. per; en el segon, és representat [...]

. sotragada(fig.) cas advers obstacle, desgràcia. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

entre el coll i el naixement de les primeres costelles. enselladura, la corba de l'esquena d'una cavalleria on hom posa la sella. Cp. ronyonada: part del cos corresponent als ronyons. Fer-li, a algú, mal la ronyonada. 2 (d'un ganivet) cas, la part oposada al fil. 3 Esquena d'ase: Serrera, esquena [...]

estat objecte d'un experiment. Ésser objecte de les burles de la gent. pacient, en termes de medicina. En aquest cas, hom parla hab. del malalt. 5 persona. sorge, en la frase un mal sorge. 6 En filosofia, subjecte es diu de l'ésser que té consciència de si mateix, i s'oposa a objecte. En gram [...]