Resultats de la cerca frase exacta: 24

Diccionari de la llengua catalana
11. anyoc
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de coses agafades entre elles. Aplec de fruits sortits d'un mateix brot i junts encara. Anyoc de bolets, de patates. [...]
12. estoló
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Brot lateral més o menys prim que neix a la base de la tija de certes plantes herbàcies i creix horitzontalment, damunt el sòl o subterràniament. [...]
13. grill 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Brot que surt d'una llavor, d'un tubercle, d'un bulb. Part de certs fruits com la taronja, separada de les altres parts per membranes.  [...]
14. rebrot
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Brot que surt accidentalment en una planta llenyosa. Herba que torna a créixer o brotar després d'haver estat dallada. rebrot d'arrel Renou². rebrot de soca Tany.  [...]
15. brosta
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part tendra, conjunt de brots, d'un arbre o d'un arbust, les seves darreres ramificacions. Ves a tallar brosta per a les cabres. Portava una faldada de brosta. Fullatge 1. Brot 1 1.  [...]
16. pessigolles
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sensació que produeix sobre certes parts del cos una successió ràpida de tocaments lleugers, que provoca la rialla i, si és continuada, una convulsió. Fer pessigolles sota l'aixella. Em feia pessigolles a l'orella amb un brot de romaní. tenir pessigolles Ésser [...]
17. espàrrec
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Brot tendre comestible de l'esparreguera poc o molt gruixut i amb fulles incipients. espàrrec bord Frare 7 1, 7 2 i 7 3. espàrrec de favera Frare de les faveres. Peça metàl·lica, llarga i cilíndrica, amb rosca a tots dos extrems, que s'empra com a element d [...]
18. cima
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Brot o tany d'una planta que s'enlaira fins al cimall. Sistema de ramificació en què l'eix principal és ultrapassat pels secundaris, aquests pels terciaris, etc. Inflorescència en cima. cima escorpioide Cima amb els eixos laterals, únics, a un sol costat del principal [...]
19. fillol fillola
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona amb relació als seus padrins, especialment de baptisme. Camí, fil conductor, rec, etc., que arrenca o neix d'un de principal. Guaix1. Renou o brot que surt de la part basal d'una planta. El blat treu fillols. Peça d'un baixant d'aigües brutes que serveix per a acoblar un [...]
20. col
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
capça (Brassica oleracea var. bullata). col cabdellada Col de cabdell. col caputxina Col de caputxa. col caragolada Col arrissada. col de Brussel·les [o col de brot] Col d'una raça de tija dreta, amb molts brots axil·lars que en són les parts aprofitades (Brassica oleracea var [...]
Pàgines  2 / 3 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  Següent >>