Resultats de la cerca frase exacta: 70

Diccionari de la llengua catalana
41. atzeroler
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbust de la família de les rosàcies, espinós, molt semblant a l'arç blanc, amb els branquillons joves i el calze tomentosos i blancs, originari de la Mediterrània oriental i cultivat, sobretot antigament, pels seus fruits, les atzeroles, i per la seva fusta, dura i [...]
42. magraner
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbret caducifoli de la família de les punicàcies, de fulles simples, coriàcies i llustroses, flors d'un vermell viu i de calze molt coriaci, i fruits comestibles, les magranes, originari de l'Àsia sud-occidental i del Mediterrani oriental, cultivat i de vegades naturalitzat a [...]
43. purificar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer pur, deslliurar de tota impuresa, de tot element estrany o nociu, llevar la part impura (d'alguna cosa). Purificar l'oli. Purificar la sang. Fer pur complint certs ritus religiosos. Purificar el calze a la missa. Purificar l'ànima. L'ànima es purifica amb el sofriment. [...]
44. ablució
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de rentar per purificar. Les ablucions dels musulmans. Cerimònia catòlica de purificar el calze i rentar-se els dits, el sacerdot, en la missa. Vi i aigua emprats en aquesta cerimònia. Acció de rentar-se. Fer les seves ablucions. Ús d'abluents. Per als [...]
45. colitx
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les cariofil·làcies, de fulles glauques i flors blanques amb el calze molt inflat, pròpia de les vores de camins i d'altres indrets una mica ruderals, els rebrots de la qual, quan encara són tendres, poden ésser consumits com a verdura (Silene [...]
46. niella
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba anual de la família de les cariofil·làcies, erecta, pilosa i sedosa, de fulles estretament lanceolades, flors solitàries amb les dents del calze més llargues que la corol·la, normalment purpúria, fruit en càpsula i llavors tòxiques, que creix, cada [...]
47. primulàcies
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies herbàcies, de fulles simples, flors pentàmeres amb el calze tubulós i la corol·la simpètala, generalment regular, i fruit en càpsula, estesa sobretot per les regions temperades de l'hemisferi boreal, a la qual pertanyen les [...]
48. vacària
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les cariofil·làcies, glauca, de fulles lanceolades, oposades i connates a la base, flors en cima laxa terminal, amb el calze inflat, blanquinós i amb cinc cantells verds, i la corol·la rosa, i fruit en càpsula ovoide, que es fa als sembrats [...]
49. malvesc
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mata de la família de les plumbaginàcies, de tiges anguloses, fulles aspres, les inferiors obovades i peciolades, les mitjanes oblongues, sèssils i amb orelletes abraçadores, flors tubuloses amb el calze angulós cobert de pèls glandulosos i amb la corol·la [...]
50. gorja
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pas estret entre cingleres. Avenc. Estrenyiment d'un calze gamosèpal, d'una corol·la gamopètala, etc. Coll o ranura d'una peça. Acoblament de les dues fulles d'una porta o finestra. Peça mòbil de metall a l'interior d'un pany que accionada per la clau permet [...]
Pàgines  5 / 7 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  Següent >>