Resultats de la cerca frase exacta: 70

Diccionari de la llengua catalana
61. cucut
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
bonyegudes per sobre, i de flors amb el calze inflat i la corol·la d'un groc viu amb taques ataronjades, disposades en umbel·la unilateral sobre un peduncle força llarg, que es fa als boscos i en llocs frescals, sobretot a muntanya (Primula vera). cucut de rec Herba de la família de [...]
62. pimpinella
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
als fenassars (Sanguisorba minor). pimpinella major Herba de la família de les rosàcies, semblant a la pimpinella, però més robusta i amb el calze vermell fosc, pròpia dels prats humits de muntanya (Sanguisorba officinalis). pimpinella petita Pimpinella 1 1 [...]
63. alçar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
bandera Convocar gent de guerra, fer-se cap d'una rebel·lió, d'un moviment d'opinió, etc. alçar Déu El sacerdot que celebra la missa, elevar l'hòstia i el calze després de la consagració. alçar el cor Portar-lo a sentiments més alts. alçar la [...]
64. bossa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tota mena d'objectes. Una bossa de mà. Una bossa de malla. Duia els llibres en una bossa de plàstic. Bossa dels corporals del calze. Bossat. Cop d'alguns arts de pesca. Plec en forma de bossa practicat per adorn en una peça de vestir. Bòfega que, per un defecte de [...]
65. clavell
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Flor de la clavellina, de calze tubulós i pètals dentats o dividits en lacínies, de color vermell, purpuri, rosat o blanquinós en les espècies silvestres, i encara d'altres colors en les plantes cultivades. Clavellina 1 1. clavell bord [o clavell boscà] Clavell [...]
66. trèvol
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
subglobós, corrent als prats i als herbassars humits i plantat com a farratge (Trifolium pratense). trèvol estrellat Trèvol amb les tiges i peduncles coberts de pèls patents, folíols en forma de cor invertit, flors amb la corol·la blanca o rosada i les dents del calze acrescents i [...]
67. tub
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
flautats. Part, òrgan o estructura anatòmica en forma de canó o peça cilíndrica. El tub d'una corol·la gamopètala, d'un calze gamosèpal, d'un androceu monadelf. Tub laticífer, pol·línic. tub auditiu Trompa d'Eustaqui. tub digestiu Conducte [...]
68. pota
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
acidòfiles de muntanya, emprada en medicina casolana (Antennaria dioica). pota de lleó Planta de la família de les labiades, arbustiva, de tiges piloses, fulles oblongues o lanceolades, serrades, i flors amb les dents del calze espinoses i la corol·la rogenca o ataronjada, de llavi superior [...]
69. herba
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
blanc verdós i fruit en baia negra, de la mida d'un pèsol, embolcat pel calze, que és persistent, i es fa en els herbassars humits del riberal dels rius (Cucubalus baccifer). herba de la mare Camamilla pudent. herba de la marfuga Herba de la carabasseta. herba de la moneda Herba [...]
70. flor
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part d'una planta fanerògama que consta dels òrgans de reproducció, estams i carpels, i generalment d'un o més embolcalls protectors d'aquests òrgans, calze i corol·la, de colors i formes vistosos i sovint aromàtics. Un ametller ple de flors. Flor d'ametller, de [...]
Pàgines  7 / 7 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7