Cerca

Resultats de la cerca frase exacta: 508

Diccionari de la llengua catalana
131. il·luminat il·luminada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que creu tenir visions celestes. Membre de diferents sectes religioses que es proclamaven il·luminades per Déu. [...]
132. presciència
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Coneixement que Déu té del que per a l'home és futur. Coneixença de les coses futures. [...]
133. teocentrisme
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina, concepció o actitud que considera Déu o el diví com a centre de tota la realitat. [...]
134. encomanar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Confiar a algú de fer (alguna cosa), de tenir cura (d'algú o d'alguna cosa). La compra del paper, a qui l'has encomanada? M'ha encomanat la vigilància dels seus fills. Encomanar l'ànima a Déu. Posar-se sota l'empara d'algú. Encomanar-se a Déu, a tots els sants [...]
135. desè -ena
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que, en una sèrie, en té nou davant seu, el que fa deu. L'octubre és el desè mes de l'any. Que és una de les deu parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot. Una desena part dels guanys. Un desè, 1/10.  [...]
136. magnificar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Exaltar la grandesa (d'algú o d'alguna cosa). Magnificar Déu. Magnificar la bellesa del seu país. [...]
137. visitació
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Festa catòlica en què se celebra la visita de la Mare de Déu a la seva cosina Elisabet. [...]
138. zoomorfisme
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet d'usar formes animals en ornamentació, escultura, etc. Representació de Déu o de déus amb formes animals. [...]
139. manament
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de manar; l'efecte. No obeïren el manament de llur senyor. Precepte del decàleg o de l'Església. Els deu manaments de la llei de Déu. Despatx judicial amb què hom dona ordre a determinats tipus de funcionaris perquè lliurin una certificació o un [...]
140. aseïtat
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Atribut de l'ésser que té en si mateix el principi de la seva existència. L'aseïtat de Déu. [...]
Pàgines  14 / 51 
<< Anterior  Pàgina  9  10  11  12  13  14  15  16  17  18  19  Següent >>