FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Espai clos i descobert a l'interior o a un costat d'un edifici. La casa té un pati al darrere. El pati de l'escola. pati interior d'illa Pati tancat, no edificat o edificat només en planta baixa, situat a l'interior d'una illa, que serveix per a il·luminar i airejar les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
deu hores de viatge per un paisatge avorrit. El menú de l'escola és molt avorrit. En què hom s'avorreix, s'aplica a una activitat, a un període de temps. Quin estiu més avorrit i més llarg! Les tardes de diumenge eren avorrides. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Remetre, lliurar amb confiança. Confiar un dipòsit. Confiar els infants al mestre. Confiar la instrucció de les criatures a l'escola pública. Li han confiat la direcció de la fàbrica. Confiar les llavors a la terra. Confiar alguna cosa a la memòria. Fer saber en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'ordinari. Les activitats normals d'una escola. Comprensible, excusable. No t'enfadis amb ell: és normal que dubti. Que serveix de norma. Un curs normal. Recta perpendicular a la tangent d'una corba o al pla tangent d'una superfície, en el seu punt de contacte. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de la classe, de la raça i del gènere en la literatura i en les arts. Composició musical per a desenvolupar el domini tècnic d'un instrument. Exercicis escolars graduats per a la instrucció de la joventut. Fer algú els seus estudis a l'Escola d'Agricultura, a la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
estudis superiors. Estudia en una escola superior de disseny molt prestigiosa. Escola Superior d'Arts i Oficis. Titulat en uns estudis superiors. Diplomat superior. Tècnica superior. Que, en una jerarquia, ocupa un lloc de més importància. El recurs serà resolt per un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que n'acompanya una altra o està en la companyia d'una altra, habitualment o circumstancialment, per elecció o per casualitat. Company d'escola. Company de joc. Amb la Montserrat som companyes de carrera. Bon company. Mal company. Cerco algú perquè em faci de company de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
té unes prestacions excel·lents, adequades per a l'ús professional. Té un equip de so professional. Que té com a objectiu l'adquisició dels coneixements, les habilitats i les aptituds necessaris per a l'exercici d'una professió. Escola professional. Té estudis de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
un pensament. pensament màgic Pensament que hom creu dotat de força per a modificar o canviar la realitat. Conjunt d'idees, cos doctrinal, d'una persona, d'una escola, etc. El pensament de Plató. lliure pensament Manera de pensar pròpia d'un lliurepensador. Quantitat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tiana. La mestra de Montgat. Fer de mestre a Montcada. Escola normal de mestres. mestre d'estudi [o mestre d'escola, o mestre de minyons] Mestre d'ensenyament primari. Persona de qui hom és deixeble. Ell ha estat el meu guia, el meu mestre. El temps és un gran mestre. Persona que, d [...]
