FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Entre els antics, geni que se suposava que presidia el destí d'algú donant-li bones o males inspiracions. El dimoni familiar de Sòcrates. Personificació indeterminada de forces de la natura o de l'ànima humana. dimoni boiet Esperit inquiet i amoïnador que fa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'esport. Un diari esportiu. Afectat a l'esport. És una noia molt esportiva. Que s'adequa a les normes ètiques que exigeix la pràctica d'un esport. Esperit esportiu. Que hom porta amb comoditat i confort, i que denota certa informalitat. Un calçat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Força activa del cos, de l'esperit. Un jove ple de vigor. El vigor de la joventut. Amb els anys es perd el vigor. Terra verge, plena de vigor. vigor híbrid Heterosi . en vigor En estat de tenir efecte, amb força per a actuar. Estar, posar, una llei en vigor. El conveni entrarà [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manera de presentar-se o aparèixer, algú o alguna cosa, als ulls, a l'esperit. Un home d'aspecte repulsiu. L'aspecte terrible del mar. La qüestió es presenta sota un altre aspecte. Categoria gramatical del verb relacionada amb les diferents maneres de presentar la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
i l'esperit també. Si no fas exercici se't rovellaran els membres. Tants mesos sense practicar-lo, se m'ha rovellat l'anglès. Els cereals, contreure la malaltia del rovell. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
quedar en gran confusió després del terratrèmol. Desconcert de l'esperit, torbació per la qual es manifesta la vergonya, el pudor. Cobrir algú de confusió. Una deliciosa confusió es pintà en el seu rostre. confusió mental Alteració global de les funcions [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esperit que, segons els pagans, presidia el destí d'una persona o lloc, deïtat tutelar. El geni tutelar de Sòcrates. Ésser al·legòric que personifica una idea abstracta. El geni de les arts. Caràcter peculiar, tendència pròpia, d'un poble, d'un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer treballar d'una manera adequada (alguna cosa, algú) per fer-li adquirir, desenvolupar, conservar, una aptesa, una habilitat, una facultat. Exercitar els dits a tocar un instrument. Exercitar l'esperit a raonar. Exercitar els músculs. Exercitar els soldats en el maneig del fusell. Ell [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
herència Consentir legalment a rebre-la. Rebre en l'esperit com a veritable o valedor. Acceptar un càstig. Tots els presents van acceptar les condicions de pau. Acceptar una teoria. Li costa acceptar aquestes idees. Acceptar la mort. Accepta la seva responsabilitat en aquest afer. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar dins si mateix, per la fecundació, existència (a un nou ésser). A la somera és pròpia cosa de concebre ase. La comtessa concebé un fill del dit comte. Maria concebé per obra de l'Esperit Sant. Algú, formar-se dins seu (idea d'alguna cosa). Concebre un [...]
