FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'herència per disposició legal. hereu forçós Legitimari, legitimària . hereu universal Hereu de tots els béns. Primer fill mascle que, d'acord amb la tradició catalana, és l'hereu universal dels béns dels seus pares. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ulls. El tracta com si fos el seu propi fill. No manllevat, no postís. Cabell propi. La Grècia pròpia. Moviment propi. Rectament dit. Sentit propi d'un mot. Que convé d'una manera especial a la naturalesa, la qualitat, etc., d'algú. És un entreteniment propi per a passar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió d'idees i pensaments mitjançant la paraula. La força del seu verb. el verb [o el verb diví] El Fill de Déu, la segona persona de la Trinitat. el verb encarnat El Fill de Déu fet home. Categoria lèxica constituïda per mots susceptibles de flexionar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de casar-se; l'efecte. El casament de la diputada amb el fill del primer ministre. Donar paraula de casament. Cerimònia de contreure matrimoni. Invitar a un casament. Assistir a un casament. Celebrar un casament. fer un casament Proposar-lo a les parts i fer que hi convinguin [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma masculina de l'article definit. El mestre. El meu pare. El cavall que ha guanyat la cursa. S'ha trencat el braç. Els meus germans. Els cavalls que han comprat. Els gossos són més fidels que els gats. El llop és un mamífer. Un pare tenia tres fills: el fill gran era [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
apagat a la pila d'encenalls, i s'han encès. Aquestes teies no s'encenen. Aquest llumí, rasca'l a la paret i s'encendrà. Fer esdevenir ardent (la sang, les galtes, etc., d'algú). Aquesta beguda encén la sang. El comportament del fill li encén la sang: no saps com s [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
dubtava, etc.). Ara reconeixes, per fi, que jo tenia raó. Reconèixer algú el seu error. Reconèixer un govern. Admetre, confessar, com a propi. Reconèixer la seva firma. Reconèixer un fill il·legítim. reconèixer un deute Manifestar-se obligat per un deute [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anar bé amb allò que requereix l'estat, la situació, d'algú o d'alguna cosa. Això no convé a un home de la vostra posició. No li convé sortir de nits. Us convé casar el vostre fill. Més et convé callar. Anar bé amb el desig, el gust, d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
vol pas que callis sinó que no parlis tan alt. No... més que, no... excepte. No té sinó un fill. No vam anar-hi sinó ell i jo. No feia sinó plorar. Jo no veig altre camí sinó aquest. Ningú no ho sap sinó tu. La sala no pot contenir sinó vint [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En una oració negativa, ni un. No té cap germà: és fill únic. Quan m'ha demanat taronges, ja no en tenia cap. Cap d'ells no ho ha entès. Ha de treballar sense cap eina. —Te n'ha donat alguna prova? —Cap, ni una. En una oració [...]
