FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
presentat davant el jutge per iniciar un plet en el qual s'exerciten una o diverses accions. Quantitat d'un article que un individu, els consumidors d'un mercat o tots els consumidors desitgen comprar tenint-ne en compte el preu, atès un cert nivell d'ingressos. L'oferta excedeix la demanda. La llei de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'acusat. Deposar davant el jutge. Destituir, despullar (algú) d'una magistratura, d'una dignitat, d'un càrrec. Era un tirà i, per tant, digne d'ésser deposat. Deposar un rei, un emperador. Tots els funcionaris foren deposats. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que, en una gestió o una administració, porta i ajusta els comptes. La senyora que pren el cafè és la comptadora de l'ajuntament. Cobrarà la factura quan serà aprovada pel comptador. Persona designada per un jutge o per les parts interessades per a liquidar un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
jutge recte. Una persona recta. Recte ús de l'autoritat. Un recte judici. El recte ús dels mots, de les lletres. Última part del tub digestiu dels vertebrats, que acaba en l'anus o bé en la cloaca. Últim tram del tub digestiu d'alguns invertebrats, com els mol·luscos [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de comunicar; l'efecte. Comunicació d'idees, de notícies. La comunicació del moviment a una màquina. He rebut una comunicació del jutge. Acció de comunicar-se dues o més persones o coses entre elles, l'una amb l'altra. Permetre la comunicació entre [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
veritat: he tingut una estona de por. Cal confessar que és un home pesat. Confessar el seu crim al jutge. El detingut ha confessat a la tercera declaració. El detingut s'ha confessat culpable. Declarar públicament (les seves creences). Confessar la seva fe. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
drets socials dels individus, atenent no solament a llur treball, sinó també a llurs necessitats. Oficial municipal de justícia a les ciutats, les viles i els llocs reials del Regne de València. Al Regne d'Aragó, magistrat reial que tingué l'origen en el jutge o en la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Funció a acomplir. El seu ofici era assessorar la directora. Allò que hom està obligat a fer pel càrrec que ocupa. Això no és ofici del jutge. El càrrec mateix. Deures de l'ofici. bons oficis Gestions que hom fa a favor d'algú recomanant-lo, interposant la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conforme a la justícia. Una sentència justa. Un càstig just. Una recompensa justa. No és just de castigar-los. Legítim . Un just orgull. Satisfer les seves justes pretensions. Que obra segons justícia. El jutge ha d'ésser just amb tots. No seríeu just si em [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Càstig que el jutge o el tribunal imposa per sentència a qui ha comès un delicte o una falta. El tribunal el jutjà mereixedor de pena. Infligir, aplicar, una pena. Alleujar, mitigar, una pena. Condonar una pena. Pena aflictiva, infamant. Pena corporal, pecuniària. Sota pena [...]
