FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Avisar (algú) perquè comparegui a tal hora en un lloc determinat. El jutge ha citat els testimonis. citar a dia cert Un jutge o un tribunal, intimar algú perquè comparegui davant seu el dia i l'hora prefixats. citar a execució Intimar un deutor demandat perquè [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet de no presentar-se, especialment un esportista o un equip a una competició, cosa que provoca la victòria de l'adversari. Incompareixença davant d'un jutge. Han guanyat per incompareixença de l'equip contrari. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de decidir. Les decisions de l'àrbitre. Prendre una decisió. En jur., resolució o determinació d'un jutge o de l'autoritat competent en un cas controvertit. Dispositiva . Qualitat de decidit. Obrar amb decisió. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Per a la cosa especial de què es tracta. Per a la seva recerca es va fer construir un aparell ad hoc. L'afer es va fer tan important que el president va nomenar un jutge ad hoc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ha mort violentament, s'aplica a una persona. El jutge ha fet reconèixer el cadàver de l'interfecte. Persona de la qual s'està parlant d'amagat. Canviem de tema que s'acosta la interfecta i ens sentirà. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No gens indulgent amb les faltes, les febleses. Un mestre sever amb els seus deixebles. Estricte, rígid, en l'observança d'una llei, d'un precepte, d'una regla. Un jutge sever. Disciplina severa. Costums severs. Un estil sever. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Discòrdia entre dues o més persones que emmena queixes i retrets recíprocs. Acusació presentada contra algú o contra alguna cosa que ens ha agreujat, que ens perjudica, especialment acusació escrita, presentada davant el jutge contra algú que hom fa reu d'un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qui té poder o autoritat per a fer alguna cosa, encarregar (a algú) de fer-la per ell. El tribunal delegà un jutge per a fer l'enquesta. Donar (poder, facultat) per a fer alguna cosa. Delegar els seus poders. Delegar competències. Poders delegats. Jurisdicció delegada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no té lloc sinó en part, no complet, no total. Un eclipsi parcial de Lluna. Eleccions parcials. Amnistia parcial. Que té una prevenció en favor d'una de les parts en causa, d'un dels costats d'una qüestió. Un jutge no ha d'ésser mai parcial. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un jutge, abstenir-se o separar-se (del coneixement d'un assumpte) per incompetència de jurisdicció. Separar-se o desviar-se d'una direcció determinada. Un pla o una agulla imantada, formar un cert angle amb el meridià local. Un astre, ésser a certa distància de [...]
