FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Poder legal, poder d'exercir una autoritat judicial en matèria administrativa, social, civil o criminal. jurisdicció acumulativa Jurisdicció per la qual un jutge pot conèixer a prevenció de les mateixes causes que un altre. Dret de les persones o dels organismes [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de presumir alguna cosa; l'efecte. Deducció feta pel jutge o per la llei de l'existència d'un fet o d'una circumstància desconeguts a partir de la certesa o veritat d'un de conegut. Presumpció de fet, de dret. Presumpció d'innocència. Acció de presumir [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pertanyent a algú en virtut d'un dret. No és un afer competent a aquest tribunal. Adequat 1. En lloc i temps competents. Que té legalment el dret de decidir. Jutge competent. El tribunal s'ha declarat competent. Que té competència en una matèria. No és [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
dels costums). Certes doctrines corrompen els costums. Corrompre el gust del públic. Costums que s'han corromput. Desviar (algú) de la rectitud, del deure. Mala gent que corromp els joves. Induir (algú) a obrar il·legalment, pervertir. Corrompre un jutge amb diners. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de demanar. Fer una petició. Demanda escrita adreçada al jutge o a l'autoritat que té el poder de concedir. Presentar una petició al Parlament. petició de principi Sofisma en què es dona com a cert allò que es tracta de provar. petició de mà [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
encara no s'ha declarat. Quelcom, manifestar-se obertament. Declarar-se la còlera de Déu. Declarar-se una malaltia. Declarar-se una tempesta. La sort s'ha declarat contra ell. Enunciar obertament (un fet). Ell m'ha declarat la veritat. Jo soc culpable: ho declaro obertament. El jutge ha [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
serra del Cadí. Fer entendre a algú, d'una manera indirecta, l'interès de tenir-hi una relació amorosa. Ell se li insinua, però ella fa la desentesa. Presentar un instrument públic davant el jutge competent perquè interposi la seva autoritat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet d'ésser, de trobar-se, present. La seva presència en aquell lloc. Ningú no es va adonar de la seva presència. Fou conduït a la presència del jutge. Ho jurà en presència de tots. L'aigua acidulada, en presència del zinc, desprèn hidrogen [...]
