FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer tornar dur, més dur. La sequedat ha endurit la terra. L'egoisme endureix el cor. Esdevenir dur. Se m'ha endurit la pell de les mans. Produir l'enduriment (del ciment). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Emmenar (algú) a alguna cosa. Tot m'indueix a creure-ho. La va induir al mal. En lòg., inferir per inducció. Produir fenòmens d'inducció (en un conductor elèctric, en un cos magnetitzable). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ésser del grat d'algú, fer-li una impressió grata, satisfer-ne el gust. Té el do d'agradar a tothom. Tot això que feu no agrada gens al director. No m'agrada de sortir de nits. Li agraden molt els viatges. El vi m'agrada més que la cervesa. Són dos que no s [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'una altra manera. Ell pensa altrament que jo. D'altra part, endemés. D'altra manera, si no fos per això. Ho faig perquè ell m'ho ha demanat: altrament, no ho faria pas. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar (una prominència), desgastar o llevar una part (d'alguna cosa), fregant, gratant, raspant, etc. Gratant-me, afaitant-me, m'he escarbotat un gra. Jugant amb el ganivet va escarbotar la vora del plat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de pelar o de llevar el pèl. Acció de pelar o de llevar la pell, l'escorça, el suro. Erosió a la pell. He caigut i m'he fet una pelada al genoll. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Plaer. a pler De gust, volenterosament. Venir una cosa a pler. Estar-se en un indret a pler. Fer una cosa a pler. Molt1 1. M'agrada pler. Hi havia pler de noies. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tornar nul. La seva fermesa m'anul·la. El camp magnètic es va afeblint fins a anul·lar-se. Casar-se i anul·lar-se, tot u. Deixar sense efecte (una llei, un tractat, una disposició), llevar-ne valor o força. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer cessar d'estar trempat. Cessar d'estar trempat. L'acer es destrempa a temperatures excessivament altes. Fer perdre les ganes de fer alguna cosa (a algú). Tots aquests entrebancs m'han ben destrempat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una cosa, provocar (en algú) un fort enuig, una gran irritació. M'enrabia que no vinguin mai a l'hora convinguda. Enutjar-se fortament, irritar-se. S'enrabia tot sovint amb sa germana. No em facis enrabiar. [...]
