FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que discrimina. Circumstàncies discriminants. En mat., invariant funcional que dona una relació entre els coeficients d'un polinomi i permet d'estudiar les arrels i d'altres propietats de la funció. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que procedeix per dotzes, en què cada unitat és dotze vegades més gran que la unitat immediatament inferior. En mat., que té com a base el nombre 12. Sistema de numeració duodecimal. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de permutar; l'efecte. En mat., arranjament lineal dels que es poden fer amb diferents objectes, entrant tots ells en cadascun dels arranjaments. Amb quatre objectes es poden fer vint-i-quatre permutacions. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En mat., conjunt de quatre elements. quaterna harmònica Conjunt de dues parelles de punts A, B i C, D d'una mateixa recta que compleixen la relació AC/AD = BC/DB. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pertanyent a la línia. Que consisteix en línies. Dibuix lineal. Perspectiva lineal. Que sembla una línia. En mat., que només intervenen polinomis de primer grau en el seu desenvolupament. Funció lineal. Equació lineal. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que està més avall que cap altre, molt avall, quant a mèrit, importància, etc. Un home d'ínfima condició. Vi d'ínfima qualitat. Preus ínfims. En mat., la més gran de les fites inferiors. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té sempre el mateix to. Un cant monòton. Que cansa per la repetició de les mateixes coses. Una vida monòtona. En mat., únicament creixent o decreixent. Aplicació monòtona entre dos conjunts. Successió monòtona. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No determinat, mancat de determinació. Per un temps indeterminat. Indefinit 2 1 . L'article indeterminat.En mat., que comporta un nombre il·limitat de solucions. Una equació indeterminada. Un problema indeterminat. Variable d'una expressió algebraica. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de recurrent. Ocurrència repetida d'un element lingüístic en un enunciat o en un text. En mat., repetició d'una operació o d'un grup d'operacions un cert nombre, que pot ésser infinit, de vegades. Recursivitat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'obra del matemàtic grec Diofant. En mat., que té coeficients que són nombres enters i en què es tracta de determinar els valors enters de les variables que satisfan l'equació algebraica. Equació diofàntica. [...]
