FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Unitat mínima de l'estructura sonora d'una llengua que, sense estar dotada de sentit, produeix, per commutació, un canvi de significat en un mot. fonema anterior Fonema l'articulació del correlat sonor del qual és formada, en general, a la part de davant de la boca. fonema [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
segons un antecedent. anàfora de referència Anàfora que s'estableix entre dos elements correferents. anàfora de sentit Anàfora que s'estableix entre dos elements que tenen el mateix significat sense ésser necessàriament correferents. Ascensió obliqua d'un astre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Signe que es posa, en parella amb un altre, l'un al principi i l'altre a la fi, per a marcar determinats mots o frases, per a encloure un passatge dins un text, per a indicar el significat d'un mot o d'una expressió, etc. Signe gràfic (», o també, en textos mecanografiats, ") [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que fa referència o relació a una cosa. Els documents relatius a aquest afer. En gram., que està mancat de significat complet i, en general, depèn d'un altre element aparegut prèviament en l'oració. Una oració relativa. Un temps relatiu. Pronom relatiu. Que neix d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de definir. Definició de poders. Les definicions dels concilis. definició ex cathedra Acte del magisteri suprem de l'Església catòlica que considera garantida la veritat formulada en el dit acte. Conjunt de les paraules que explicita el significat d'una entrada de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, que un emissor transmet a un receptor a través d'un canal. Comunicació oficial que el sobirà o cap del poder executiu fa llegir o tramet al Parlament. Significat profund i orientador que vol transmetre un autor, que transmet una obra literària o artística, una doctrina [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
(especialment allò que pretenia). Pescar una bona col·locació. Pescar una pubilla rica. pescar en aigua tèrbola Aprofitar-se, per a copsar quelcom, de les conteses dels altres, de les agitacions polítiques, etc. Copsar el significat (d'unes paraules). Pescar un acudit. Ja he pescat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
oració que especifica el seu estatut enunciatiu i determina que una oració sigui asseverativa, interrogativa, exclamativa o imperativa. modalitat de l'acció Categoria associada fonamentalment al significat dels verbs i al tipus de situacions que designen els verbs i les oracions. Atenent a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Categoria lèxica constituïda per mots generalment variables, que poden tenir caràcter substantiu, adjectiu o adverbial i que presenten un significat ocasional, delimitat a partir de relacions díctiques o anafòriques. Pronoms demostratius, possessius, interrogatius [...]