FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cavitat del crani ocupada per l'ull. Amb els ulls fora de les òrbites. Camí seguit per un cos celeste en el seu moviment al voltant d'un altre, a causa de la gravitació. L'òrbita de la Terra, de la Lluna. posar en òrbita Situar un giny espacial en una òrbita [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça cilíndrica de secció de corona circular, generalment de ferro colat, disposada dins el botó d'una roda o una politja, a l'ull de la solera del molí, etc., per l'interior de la qual passen l'eix o l'arbre. Peça tubular roscada interiorment en sentit contrari a cada [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
raonament, etc., allò inútil, superflu. En inform., dades que ja no són útils i que poden ésser esborrades. Partícula despresa d'alguna cosa. Tenir una brossa a l'ull. Una brossa que embussava el canonet. Escombraries. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
membranes mucoses per ramificacions nervioses i vasculars. papil·la lingual Protuberància del dors de la llengua, de funció gustatòria i mecànica. papil·la òptica Regió de la retina que correspon a la sortida del nervi òptic i dels vasos de l'ull. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un aliment, fer tornar gras. El pa l'engreixa. És una menja que engreixa. La tranquil·litat l'engreixa. Les rialles l'engreixen. Fer tornar gras (un animal) mitjançant una alimentació adequada. Engreixem porcs. L'ull de l'amo engreixa el cavall. Fer semblar més gras [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corda que en un cap té un ull per on passa l'altre cap, que escorrent-se en estirar-lo, fa petita la baga i serveix per a agafar, per a subjectar. llaç escorredor Llaç format per una corda que es fa passar per un ull o una anella que ella mateixa porta en un dels caps, la baga [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eina que consisteix en una cabota de ferro o d'acer fixada formant creu a un mànec que el travessa per un ull, i serveix per a clavar claus, batre metalls, etc. El mànec del martell. Un cop de martell. estar entre l'enclusa i el martell V. enclusa. Màquina destinada a batre, a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
d'escriptura sobre el cap i sota l'ull, i amb la boca molt grossa (Serranus scriba). Art de pesca de ròssec més petit que el bou, amb les cames proporcionalment més llargues i les malles més espesses, que s'arrossega amb una sola barca. Pesca a la vaca. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eina que consisteix en una peça de ferro o d'acer terminada en punta en un o en els dos extrems, sovint lleugerament encorbada, amb un mànec de fusta endollat en l'ull que hi ha entre els dos extrems, que serveix per a excavar un terreny, remoure pedres, etc. Cim agut d'una muntanya. Els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. cloure la boca Cloure-la ajuntant els llavis. cloure un ull Cloure'l ajuntant les parpelles. Cloure's els ulls. Cloure's la boca. Cloure's una ferida. Un animal, posar totes les dents. El nostre cavall ja ha clos. cloure els ulls a la llum Morir 1 1. cloure l'ull Adormir-se. cloure la [...]
