FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Recipient gran, generalment més alt que ample, de forma cilíndrica o un poc panxuda, fet de teixit de palma, d'espart, de joncs, etc., que serveix per a tenir-hi grans, llegums, figues seques, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de dotze coses de la mateixa espècie. Una dotzena defigues. Una dotzena d'ous. Una dotzena de mocadors. Mitja dotzena de coberts. Vendre una cosa a dotzenes. dotzena de frare Conjunt de tretze. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Metall radioactiu de la família dels actínids, la desintegració radioactiva del qual genera actini (símbol, Pa; nombre atòmic, 91; pes atòmic de l'isòtop més estable, 231). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pade cera constituït per una sèrie de cel·les prismàtiques hexagonals que fabriquen les abelles dins l'arna per a dipositar-hi la mel. Pade cera que fan les vespes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part interior blana del pa i altres coses que tenen crosta o clofolla. La part més blana de la carn de les persones o dels animals. Partícula depa que es desprèn en partir-lo. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Molt tou i rugós de tan madur, s'aplica a una fruita. Figues secallones. Magre i pansit, a causa de l'edat. Un vell secalló. Oliva primerenca que, caiguda de l'arbre, s'asseca i s'arruga tota. [...]