FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Representació de Jesucrist coronat d'espines com, segons l'Evangeli, el presentà Pilat al poble. Persona molt nafrada o copejada, d'aspecte deplorable. Va sortir de la baralla fet un eccehomo. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mar amb onades que oscil·len entre 0,5 i 1,25 metres. Ja en temps de bonança, ja en temps de maror. forta maror Mar amb onades que oscil·len entre 1,25 i 2,5 metres. Remor confusa de baralla, de protesta, de crits d'indignació, etc. Quan ronca la maror de la batalla. Malestar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sèrie de cartes de les quatre en què es divideix la baralla en funció de la figura que hi ha dibuixada. Dues cartes del mateix coll. Tinc una carta de cada coll. Símbol que identifica una carta amb la seva sèrie. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Porció d'un líquid que impulsada de baix a dalt produeix un inflament en la seva superfície lliure, com els produïts a la superfície d'un líquid en ebullició. Tumult, confusió. Embolic, baralla. Cercar borbolls. a borbolls Tumultuosament i amb [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Joc de cartes de tres a cinc jugadors, als quals es reparteixen totes les cartes de la baralla després d'haver-ne tret el 2, el 3 i el 4 o bé el 2, el 8 i el 9 de cada coll, i en què l'última carta que es dona és el trumfo. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esquinçar lleugerament la pell (d'una part del cos) amb les ungles, les urpes. Em va esgarrapar tota la cara. En la baralla el van ben esgarrapar. Els gats esgarrapen. Esgarrapar la terra els animals. Aquest tremp espuntat esgarrapa el paper. Treure profit d'una cosa, especialment per [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arma antiga que consisteix en una asta o pal que porta en un extrem un ferro petit i agut, més curta que la llança. Barra llarga de fusta i amb punta de ferro que s'usa per a picar els toros a les corregudes de bous. Coll de la baralla francesa que duu dibuixades fulles lanceolades [...]