FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dur i aspre, s'aplica al pèl o als cabells. Una cabellera, una barba, hirsuta. Que té el pèl o els cabells hirsuts. L'avi era un home hirsut. En bot., híspid. En med., afectat d'hirsutisme. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Raure (el pèl, una zona que té pèl, especialment la barba i el bigoti). Li ha afaitat el cap. Va afaitar la barba del noi. Raure la barba i el bigoti (a algú). El barber m'afaita dos cops per setmana. Avui no m'he afaitat. afaitar els diners a algú Prendre'ls-hi [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Plec penjant que fa la pell de sota el coll en el bou i en altres animals. En l'home, la pell del coll sota la barba quan és flàccida o penjant. Pell pelada, carnosa i rugosa que penja del maxil·lar inferior o del coll en certs ocells i en certs rèptils. Cadeneta o corretgeta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Penetrar colpidorament l'ànim (d'algú). El punyia el desig, la curiositat. La fe el punyia a tornar a Déu. Punyir el cor. Tocar, remenar, amb els dits o amb un instrument llarguerut. Amb una clau falsa, el lladregot punyia el pany per entrar a robar. La barba, començar a [...]