FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lligam de corretja, corda o cadena amb què és conduït un cavall, un gos, que hom fa caminar al seu costat. Corda, corretja, que uneix dos animals perquè vagin iguals de costat o dues o més haveries perquè vagin en reguitzell. La mateixa parella d'animals. Un coble [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estrop folrat d'una embarcació de vela llatina que sosté l'antena al capdavall de l'enflonc. Part folrada de la corda d'atansar a la roda el car d'una vela llatina, que comprèn la gassa i l'indret on frega la corda. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'encordar; l'efecte. Conjunt de persones o de coses lligades amb una corda o amb cordes. Van agafar els lladres i en van fer una encordada de dotze. Una encordada de gossos. Ferida del travador d'un cavall, causada per una corda. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Marcar punts (en una superfície). Marcar amb punts (en una superfície metàl·lica) el lloc on s'ha de perforar. Fer sonar (un instrument de corda) tocant les cordes cadascuna amb un dit. Marcar els punts (d'una dansa). Orsar, navegar de bolina. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corda que serveix per a ajudar a estirar. Corda que serveix per a ajudar a fer força quan el cop d'un ormeig de pesca és molt feixuc i no es pot acabar de voltar per excés de pes quan ja és a l'orla. [...]
