FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
La corda més gruixuda i que dona el so més greu en els instruments de corda, com el violí o la guitarra. Registre de l'orgue de tubs tapats que sonen una octava més baixa del que correspondria a la seva llargada. Joc de clavecí, que sona a l'octava greu. Campana de so [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Abraçadora de corda. Anella feta de corda que ferma el rem a l'escàlem. Tros de corda entollat pels dos caps i utilitzat per a embragar els fardells que han d'ésser embarcats o desembarcats. Anella gruixuda de cordes recoberta de cuir fermada al capdavall de l'enflonc i destinada a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar tibant o més tibant. Aquestes cordes s'han de tibar. tibar la corda Estirar la corda. Estar tibant. Els cables no tiben prou. Obrar amb major esforç. Si voleu acabar la feina avui, haureu de tibar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que produeix el so per la vibració de tot el material de què és format i no pas per la d'una part de l'instrument, sia per una corda, una membrana o una columna d'aire. Instrument idiòfon. [...]
