FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió d'origen hebreu usada en les litúrgies jueva i cristiana com a conclusió de les oracions. dir amén a tot Aprovar-ho tot, donar a tot la seva aquiescència. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que anima. No li va dir cap paraula animadora. Persona que promou la participació i l'interès dels concurrents en una activitat col·lectiva. Animador cultural, animador d'una festa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Neciesa en el dir o en el fer. Calla, home, no diguis aquestes bestieses. Va fer la bestiesa de deixar la feina que tenia. Quina bestiesa, comprar-li aquell casalot! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de cortès. Dir una cosa per cortesia. Demostració de cortesia. Una carta plena de cortesia. Feu-me la cortesia d'advertir-lo. Salutació inclinant el cos, llevant-se el barret, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No reconèixer més com a propi. Renegar la religió. Renegar la seva pàtria. Renegar les seves opinions. renegar l'amistat d'algú Abominar-la. Renegar de la fe. Dir renecs. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
entremaliadures, propi de la superstició popular. Peix de qualsevol de les espècies de la família dels apogònids. Intensifica el valor d'una interrogació. Com dimoni sortirem d'aquí? Què dimonis vols dir? [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pretesa endevinació de la sort d'una persona per les ratlles de les mans, els trets fisonòmics, etc. dir la bonaventura a algú Pronosticar-li el que li ha de succeir. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Escridassar, especialment demostrant disconformitat. El públic ha esbroncat l'àrbitre. Renyar a crits. Dir (a algú) a la cara els seus defectes, les seves faltes, etc., especialment amb careta per carnaval. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manera de comportar-se de qui no fa sinó allò que convé de fer, de qui no diu sinó allò que convé de dir, que sap callar allò que li ha estat confiat. Obrar amb discreció. Usar d'un permís amb discreció. No dubtis a contar-li el teu secret: conec la [...]
