FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dir en termes precisos (alguna cosa) fent-la conèixer netament. Saber enunciar el que hom pensa. Enunciar un teorema. Pronunciar 1. Enunciar un mot distintament. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Afectat a dir oracions. Persona que anava de porta en porta dient oracions. Persona que es dedica a guarir certs mals dient determinades oracions. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Produir un estat de torbació en l'ànim (d'algú) que no li deixa veure clar el que ha de fer, de dir, etc., com ha d'obrar, de captenir-se. No em diguis res, no m'atribolis, que encara ho faré més malament. Quan comencen a dir-me «fes això», «fes [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dir el contrari d'allò que diu (algú). No el contradiguis. És un home que no pot sofrir que el contradiguin. Encara em contradeies quan t'assegurava que era un brètol. Contradir una afirmació, les declaracions, el testimoniatge, d'algú. Una opinió que contradiu [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Parlar molt i sense substància, pel sol gust de parlar, fora de propòsit. Es passa tot el dia xerrant amb el veïnat. Xerra més que setze. xerrar com un lloro Xerrar molt. Determinats ocells, emetre llurs crits insistents. Els pardals xerraven a son lloure. Dir, contar [...]