FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Enfonsar sota la terra o l'aigua. Sumir-se en la desesperació. La conquesta va sumir l'economia catalana en la misèria. El sacerdot, prendre en la missa (el cos i la sang de Jesucrist sota les espècies del pa i del vi). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Enfonsar de cap dins l'aigua. Així com l'amor eleva la pensa, la malícia la capbussa. Enfonsar-se completament dins l'aigua, submergir-se. L'Anselm es capbussa fins a tocar el fons amb les mans. Els ànecs es capbussen en l'aigua. El meu ésser es capbussa en una immensa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Enfonsar a la sorra. Les monedes que li han caigut jugant a la platja se li han ensorrat i no les troba. El carro es va ensorrar fins als botons de les rodes. Fer caure (un edifici). L'explosió va ensorrar dues cases. Amb els aiguats s'ha ensorrat la teulada de l'edifici. Abatre 5. Ja [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer entrar de cap (una cosa) dins una altra. Encorbar i colgar sota terra (una branca) a fi que posi arrels. Una nau, enfonsar més o menys la proa o tenir-la més o menys enfonsada. Posar-se consirós, preocupar-se greument per alguna cosa. L'Anna decidí no capficar-se en l'estudi [...]