FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que presenta el solut en equilibri amb la substància no dissolta, a una temperatura donada, s'aplica a una solució. Que conté la màxima quantitat d'hidrogen o d'elements equivalents en la seva estructura, s'aplica a un compost. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Grup de tectosilicats aluminosilicats, naturals o sintètics, en què l'estructura conté cavitats interconnectades tot formant uns canals que la travessen i on s'allotgen l'aigua i els cations poc lligats a l'estructura, els quals poden ésser extrets o bescanviats per altres [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina i mètode que pren l'estructura com a principi bàsic d'explicació dels fenòmens estudiats. Teoria lingüística descriptiva que fa un estudi sincrònic de la llengua i la presenta com un sistema orgànic de relacions entre elements solidaris entre ells [...]