FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre de la família de les meliàcies, proper del sapel·li, propi de l'Àfrica tropical, explotat per la seva fusta (Entandrophragma angolense). Fusta de tiama. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bullir (una peça de roba) en lleixiu. Tractar amb lleixiu (la fusta) per tal de dissoldre la lignina i deixar lliures els feixos de fibres de cel·lulosa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre del gènere Diospyros, de la família de les ebenàcies, del qual s'obté fusta. Fusta del banús, de color fosc, dura i pesant, inatacable pels insectes i de textura compacta, molt estimada en ebenisteria. banús negre Banús originari de l'Àsia sud-oriental [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça prima que hom enganxa a una superfície per millorar algunes qualitats de l'element que li fa de suport. Un aplacat de fusta, de marbre, de rajola. Encolada de fulloles, contraplacats, estratificats, etc., feta a la premsa. Revestiment fet amb plaques. Una paret amb aplacat de fusta. [...]