Resultats de la cerca bàsica: 253

Diccionari de la llengua catalana
111. cavalcada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Correguda a cavall. Desfilada solemne a cavall, amb motiu d'algunes festivitats cíviques o religioses. Antigament, incursió de la cavalleria en territori enemic. A l'edat mitjana, expedició armada de saqueig i de càstig a la qual havien de concórrer els vassalls per [...]
112. cantilena
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Composició poètica breu feta per a ésser cantada. Cançó monòdica de l'edat mitjana. Composició vocal melodiosa i lenta. Melodia d'una composició coral. [...]
113. escandalosa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vela de tall, triangular, dels mastelers d'un pailebot, del masteler de l'arbre de mitjana d'una bricbarca, etc. Dragonera. Rapa mosquera. Sarriassa.  [...]
114. ibis
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels tresquiornítids, de mida mitjana o gran, amb el bec llarg i encorbat, propi de les zones càlides i temperades. [...]
115. madò
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tractament tradicional a Mallorca i Menorca que s'anteposa al nom de les dones, especialment si són d'edat i de posició econòmica modesta o mitjana. [...]
116. mediopalatal
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En fonèt., que té com a òrgan passiu la zona mitjana del paladar dur i com a òrgan actiu el dors de la llengua. Articulació mediopalatal. [...]
117. agitanat -ada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que sembla de gitano. Vesteix robes de tons estridents i agitanats. Semblant a un gitano. És un senyor de mitjana edat, d'una morenor olivàcia, lleugerament agitanat. [...]
118. epífisi
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Extremitat dels ossos llargs que s'uneix a la part mitjana o diàfisi per un cartílag que s'ossifica posteriorment. Òrgan situat en el diencèfal dels vertebrats.  [...]
119. gamarús
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels estrígids, de mida mitjana, cap arrodonit, ulls negres i plomatge fosc, rapinyaire sedentari i nocturn, que viu en tota mena de boscos (Strix aluco). [fem. gamarussa] Persona toixa, bestiota. Bolet de soca del grup dels basidiomicets, d'himeni amb porus i amb [...]
120. bufònids
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família d'amfibis anurs mancats de dents mandibulars, generalment de mida mitjana o gran, pell berrugosa i glàndules paròtides prominents, que comprèn els gripaus típics. Individu d'aquesta família. [...]
Pàgines  12 / 26 
<< Anterior  Pàgina  7  8  9  10  11  12  13  14  15  16  17  Següent >>