FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Quantitat de diners o d'objectes preciosos reunida i guardada. Trobar un tresor amagat. El tresor d'una església. tresor públic Conjunt de cabals de què disposa l'Estat. Lloc on són dipositats i conservats objectes de valor. Gran recull d'erudició. A l'edat mitjana [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Licor compost d'alcohol, essència d'anís i sucre. Bolet comestible de l'ordre de les tricolomatals, de mida mitjana i barret verdós, que es caracteritza per l'olor d'anís (Clitocybe odora). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esport practicat amb bicicletes. ciclisme darrere moto Cursa de velocitat o de distància mitjana que es disputa en una pista i en la qual els ciclistes són precedits per una moto o un ciclomotor. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
gencianeta de tardor Genciana de fulles lanceolades i flors blaves, amb els lòbuls de la corol·la ciliats al marge, que floreix a la tardor a les pastures de la muntanya mitjana (Gentiana ciliata). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Formació de glaç. Procés que comporta un avenç de les glaceres sobre àrees extenses terrestres. Període durant el qual la superfície del glaç acumulat damunt la superfície terrestre ha estat superior a la mitjana. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rèptil saure de diferents espècies de la família dels lacèrtids, de mida mitjana o gran, cos robust, dors cobert de petites escates granulades, cua llarga i cònica, i extremitats ben desenvolupades amb dits llargs i prims, acabats en ungles. llangardaix ocel·lat [o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vela de tall de l'arbre de mitjana d'una fragata o de l'arbre mestre d'un bergantí. Vela llatina pròpia de certes naus antigues. Arbre d'una nau on s'hissa l'artimó. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de vestir llarga fins als peus, ampla i sense cenyir, amb mànigues, usada pels eclesiàstics. Vesta llarga, ampla i oberta del davant, duta a la baixa edat mitjana al damunt de l'altra roba. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Noble que, en la jerarquia dels títols nobiliaris, és de categoria inferior al vescomte. A l'edat mitjana, gran senyor, senyor que tenia sobre les seves terres la plenitud dels drets feudals. Muller d'un baró. Home arribat a l'edat viril, especialment home de respecte, d'autoritat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de peixos osteïctis, de cos oblong i moderadament comprimit, cap de perfil arrodonit, una sola aleta dorsal, aletes ventrals situades sota les pectorals, de grandària mitjana o grossa, que inclou el trotllo. Individu d'aquesta família. [...]
