FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Carn feta a trossos i salada que servia de provisió a les embarcacions. Carnatge 2 . A l'edat mitjana, dret que gravava el bestiar transhumant en passar pels dominis reials o senyorials. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que exigeix que l'accent recaigui en la síl·laba prèvia i, si aquesta conté una vocal mitjana, que la vocal sigui oberta, s'aplica als sufixos. El sufix preaccentuat -ic del mot atòmic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Baix de roca, de sorra, a molt poca fondària. La mort. Verga més baixa de l'arbre de mitjana. Vela que va fermada a la verga més baixa de l'arbre de mitjana. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes, de mida mitjana, gregaris, de plomatge amb lluentor metàl·lica, molt vistós en algunes espècies, que s'alimenten d'insectes i de fruites. Individu d'aquesta família. [...]
