Resultats de la cerca bàsica: 10.567

Diccionari de la llengua catalana
131. hiat
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
sedimentació. Obertura o orifici de certs òrgans o parts anatòmiques. [...]
132. embocadura
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part d'un instrument de vent que es fica o s'aplica a la boca. Manera d'adaptar la boca a l'embocadura d'un instrument de vent. Mos 3 1. Obertura o pas per on s'entra en un carrer, en un port, etc. Part d'un riu, d'un canal, etc., per on les seves aigües desemboquen a la mar, a un llac [...]
133. respiració
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Respiració que hom efectua, manualment o mitjançant aparells, quan s'interromp l'activitat espontània de l'aparell respiratori. respiració diafragmàtica Respiració produïda principalment pels moviments del diafragma. respiració interna [o respiració cel·lular] [...]
134. discurs
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que hom diu d'una manera seguida, especialment allò que, dit o llegit en públic, tracta d'un assumpte amb cert mètode i certa extensió. Pronunciar un discurs. Fer un discurs. Un discurs eloqüent. Un discurs improvisat. Un discurs de recepció, d'obertura. L [...]
135. oberta
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de fer una incisió longitudinal en un embolcall, d'eixamplar l'escletlla que deixen entre elles dues posts contigües; l'efecte. Incisió de dalt a baix per a poder pelar el suro. Obertura d'un llagut limitada lateralment pels corredors i travessada pels bancs on s'asseuen [...]
136. esquerda
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obertura longitudinal més o menys pregona que es produeix a la terra, en un mur, en un cos dur. En aquella paret hi ha una esquerda que va de dalt a baix. En aquest càntir hi deu haver alguna esquerda: mira com vessa. Esquerdill . Estella llarga i prima. Tros de pedra. [...]
137. polsador -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que polsa. Dispositiu amb un botó que en ésser pitjat produeix el tancament o l'obertura d'un circuit elèctric. polsador de trama Mecanisme dels telers automàtics que controla la bitlla de trama, i que quan hi queden poques espires de fil disposa que es faci el canvi de bitlla [...]
138. escapulari
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tira de roba, amb una obertura per on passa el cap, que penja sobre el pit i l'esquena, distintiu de certs ordes religiosos catòlics. Conjunt de dos trossos petits de tela beneïts i dues cintes llargues que els uneixen el qual, passant el cap entre les dues cintes, es porta sota els [...]
139. parèntesi
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
a indicar l'inici [(] i el final [)] d'un parèntesi. Parèntesi d'obertura, de tancament. Posar entre parèntesis. En mat., signe gràfic usat en parella amb un altre per a indicar que les operacions algebraiques escrites entre ambdós signes tenen prioritat respecte a les [...]
140. filat
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Xarxa per a pescar, caçar. Xarxa de filferro, o d'un altre metall, o de plàstic, emprada per a tancar una obertura o fer un clos, com un galliner, una tanca, etc. Xarxa de filferro espinós que hom empra sobre estaques de ferro per a impedir o dificultar l'avanç de les tropes [...]
Pàgines  14 / 1.057 
<< Anterior  Pàgina  9  10  11  12  13  14  15  16  17  18  19  Següent >>