Resultats de la cerca bàsica: 80

Diccionari de la llengua catalana
41. rinconèl·lids
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre de braquiòpodes de closca globosa, amb una comissura en ziga-zaga i una ornamentació estriada ben marcada, que aparegueren a l'ordovicià i tenen un important registre fòssil del mesozoic. Individu d'aquest ordre. [...]
42. espectrògraf
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument per a produir l'espectre d'una substància en un camp determinat de radiació electromagnètica i obtenir-ne un registre. Aparell que descompon l'ona sonora complexa i permet estudiar-ne les característiques temporals i espectrals. [...]
43. carilló
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Joc de campanes afinades que poden produir melodies mitjançant un mecanisme de teclat. Instrument músic de percussió consistent en una sèrie de làmines metàl·liques que hom fa sonar amb baquetes de fusta. Registre de l'orgue. [...]
44. clipeasteroides
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre d'equinoïdeus irregulars, amb teca discoidal o acampanada, de contorn pentagonal o arrodonit, àrees ambulacrals petaloides, propis de mars càlids, que aparegueren al paleogen i tenen un important registre fòssil del neogen. Individu d'aquest ordre. [...]
45. terebratúlids
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre de braquiòpodes, amb conquilla globosa, generalment llisa, amb una estructura calcària interna en forma de llaç, que han viscut del devonià a l'actualitat i tenen un important registre fòssil del mesozoic. Individu d'aquest ordre. [...]
46. adequació
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'adequar o d'adequar-se. Idoneïtat d'un enunciat respecte a la varietat dialectal i el registre corresponents a la situació comunicativa. Capacitat d'una gramàtica de donar compte per si mateixa de les dades empíricament observables. [...]
47. matrícula
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Registre o llista on són inscrits els noms de les persones que formen part d'un cos, d'una societat, dels alumnes admesos a un curs, a una assignatura, etc. Inscriure en la matrícula. Conjunt de les persones matriculades. Acció de matricular. Document que acredita la [...]
48. inscripció
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'inscriure o d'inscriure's. La cosa inscrita. Escrit breu en record de persones o d'esdeveniments, gravat en pedra, en marbre o en metall, fos en bronze o esculpit en un monument, com a dedicatòria o intitulació. Assentament principal fet en un registre. [...]
49. soprano
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
La més aguda de les veus humanes, pròpia especialment de dones i de nois. Cantant que té veu de soprano. En un cor, part vocal destinada a les veus de soprano. Que dintre d'una família d'instruments ocupa el registre més agut. Un saxòfon soprano. [...]
50. baríton 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Veu masculina intermediària entre la del tenor i la del baix. Cantant que té veu de baríton. Que dintre d'una família d'instruments té el registre equivalent o semblant a la veu del baríton. Un saxòfon baríton. Instrument antic de cordes i arquet, variant [...]
Pàgines  5 / 8 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  Següent >>