FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aparell que, per mitjà de la fusió de dues imatges planes d'un mateix objecte preses des de punts de vista lleugerament diferents, produeix la sensació d'imatge en relleu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Composició lírica, amorosa o narrativa, escrita per a ésser posada en música. Música apropiada per a aquesta composició. Fragment líric d'especial relleu en una sarsuela o en una òpera. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Teoria filosòfica que posa en relleu el transcendent o el transcendental. Tendència a abusar del recurs al transcendent o al transcendental com a principis explicatius, amb menyspreu de l'experiència. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de dues tauletes amb imatges pintades, en baix relleu, etc., unides amb frontisses, que es poden obrir i tancar com un llibre. Tauletes on s'inscrivien els noms dels cònsols i dels principals magistrats, i en l'Església primitiva, els noms dels bisbes, dels benefactors, dels [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té falles o n'és afectat. Relleu fallat. Estructura fallada. Que no té tot el suro que caldria per a ésser complet, s'aplica a un tap o a un carrac. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part de la geodinàmica i de la geografia física que s'ocupa de l'estudi del relleu de la superfície terrestre, de les forces que l'originen i de la seva evolució. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Operació quirúrgica de llevar una part del cos. L'ablació d'un ronyó. L'ablació d'un tumor. L'ablació del clítoris. Degradació d'un relleu per erosió. Pèrdua de glaç en una glacera. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Format per alvèols. Relatiu o pertanyent a la tècnica d'esmaltar que consisteix a soldar a una planxa metàl·lica làmines fines de menys d'1 mil·límetre de relleu que delimiten els contorns del dibuix. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relleu morfològic d'una àrea de la superfície terrestre, subaèria o submarina, que existí en un moment determinat de la història geològica i se sol trobar fossilitzat sota els sediments d'una sèrie estratigràfica. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma de relleu de les roques toves argiloses i margoses pròpia de certes àrees àrides i subdesèrtiques, caracteritzada per la formació generalitzada de xaragalls i d'interfluvis molt estrets que formen una xarxa molt densa. [...]
