FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
caps per a facilitar l'operació de clavar. punta de diamant Adorn tallat en una pedra o en altre material, de forma de piràmide de poca altura. punta seca Tècnica calcogràfica feta amb una punta d'acer o de diamant, incidint directament sobre la superfície d'una planxa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
condicions de treball que haurà de resistir. Anàlisi química qualitativa que es duu a terme mitjançant reaccions i tècniques simples i breus. Assaig per via seca. Assaig per via humida. Anàlisi d'una moneda, d'un lingot d'or, d'argent, per a verificar-ne la llei [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capa externa dura que cobreix una cosa de matèria més tova o molla. La crosta del pa, del formatge. S'hi ha fet una crosta de brutícia. ésser una crosta d'or Un brodat, estar atapeït d'or. Capa seca de sang, de pus o de serositats que es forma damunt d'una ferida o una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
propietats òptiques, com ara l'esclat, la transparència, la diafanitat, etc. Una pedra falsa. de pedra seca Amb les pedres disposades sense cap material de lligament, s'aplica a una construcció. no deixar pedra sobre pedra Enderrocar completament. passar per la pedra algú [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
temperatures molt baixes i té una consistència semblant a la sorra seca i lleugera. neu ventada Neu pols transportada, acumulada i compactada pel vent. neu carbònica Anhídrid carbònic en estat sòlid, de color blanc, que manté la temperatura de -78,5 °C en ésser [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'una capa d'una matèria estranya, etc. Pasta pictòrica líquida i transparent que s'aplica, formant una capa fina, damunt la pintura ja seca i treballada per tal d'obtenir-ne la veladura o la tintura que permetin d'aconseguir més intensitat de color o riquesa de matís. Capa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
específica deguda a la seva porositat, emprat com a adsorbent, decolorant o clarificador. carbó animal Carbó obtingut de la carbonització d'ossos i altres teixits animals. carbó de coc Residu carbonós obtingut en la destil·lació seca dels carbons bituminosos o d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
moneda Seca². casa de pisos Casa de veïns. casa de putes Casa de barrets. casa de salut Establiment particular on són admesos, pagant, malalts i especialment bojos. casa de socors Institució d'assistència mèdica per a accidentats. casa de tolerància [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
plàncton del qual s'alimenten. Filaments que, a un costat i a l'altre, guarneixen el canó d'una ploma d'ocell. Barbim. En bot., arestes. En calcografia, cresta de metall característica dels gravats a punta seca i a talla dolça o burí. Desigualtat que presenta la vora d'un full [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
recepcions, en les celebracions litúrgiques, d'introduir les persones, de vetllar pel correcte desenvolupament dels ritus. mestre de camp Oficial que comandava cert nombre de tropes. mestre de seca Càrrec que comportava la direcció i la responsabilitat de la fabricació de la moneda [...]
