FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les crucíferes, de color glauc, de fulles ovades o oblongues, abraçadores, flors de color lila clar i fruit en síliqua, pròpia dels erms i dels camps de secà de les terres mediterrànies àrides (Moricandia arvensis). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer un espetec o espetecs. La llenya era molt seca i, en cremar, espetegava. Xocar amb força. El cotxe va espetegar contra el camió que venia en sentit contrari. anar a espetegar en un lloc Anar-hi a parar sense voler-ho. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
(Cortinarius ionochlorus i C. prasinus). cortinari violaci Cortinari amb la superfície del barret seca, esquamulosa i violàcia i la cama claviforme i bulbosa (Cortinarius violaceus). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fruit comestible. Menjar fruita. Fruita confitada. fruita seca Fruit comestible d'alguns arbres o plantes, generalment tancat en una closca dura, ric en oli i amb un baix contingut en aigua. La fruita seca és molt rica en àcid oleic. Les nous i les panses són fruites seques [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
central Tos deguda a la irritació directa del centre tussigen. tos de gos Tos seca. tos emetitzant Tos caracteritzada per accessos de tos seguits de vòmits. tos ferina Catarro 1. tos productiva Tos que va acompanyada d'expectoració. tos seca Tos que no va acompanyada d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'encolar; l'efecte. Hem d'esperar que l'encolada de les cadires sigui ben seca. Conjunt de peces de fusta prèviament untades de l'adhesiu adient, posades a prémer alhora o en una mateixa tongada amb caragols d'estrènyer, congrenys, serjants o amb la premsa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer cessar de rajar, de fluir. Estroncar la sang que surt d'una ferida. La seca que ha fet ha estroncat les fonts. M'ha sortit molta sang, però ja se m'ha estroncat. Estroncar-se una font. Estroncar-se un parlament, un discurs. Estroncar-se una font d'ingressos. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba anual de la família de les escrofulariàcies, de fulles estretament lanceolades i flors en raïm terminal foliós, semblants a les dels conillets però molt més petites, que es fa als prats secs i als conreus de secà (Antirrhinum orontium o Misopates orontium). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels emberízids, d'uns 14 centímetres de llargada, de tons terrosos amb ratlles fosques, que habita les zones de secà de terra baixa (Emberiza calandra). cruixidell petit Ocell de la família dels emberízids, d'uns 13 centímetres de llargada [...]
