Cavall de mitjana qualitat, més fort que els de sella i més lleuger que els de tir, que servia per a la guerra i per a la caça i solia ésser cavalcat pels escuders. Cavall de treball, especialment de mala mena, vell, dolent. [...]

Fusell de repetició, lleuger, utilitzat com a arma de caça major i en proves esportives de tir. [...]

En l'antiguitat clàssica, tir de quatre cavalls de front. Carro tirat per quatre cavalls de front, especialment l'emprat en les curses. [...]

Toc militar a punta de dia per a despertar els soldats. Tocar la diana. Tocar diana. Punt central d'un blanc de tir. fer diana Encertar la diana. [...]

En tir amb arc, peça de material flexible que s'acobla als dits de la mà que tiba la corda i els protegeix del frec en el moment de disparar. [...]

Que passa ras. Tir rasant. Projecció en alçat del perfil longitudinal d'una carretera, d'un carrer, etc., que sol coincidir amb el seu eix longitudinal. Inclinació de la rasant respecte al pla horitzontal. [...]

En el tir amb arc, peça de cuir o de plàstic que serveix per a cobrir i protegir la part interna del braç que sosté l'arc del frec de la corda en el moment de disparar. [...]

Superior en jerarquia. Persona que governa pastors, segadors o qualsevol classe de treballadors del camp. Confrare major d'una confraria encarregat d'administrar-la i regir-la. Persona que governava el tir de mules o cavalls de les diligències. [...]

Òrgan que dirigeix la nau consistent en una post plana articulada a la roda de popa mitjançant la ferramenta. Direcció o govern d'un afer. Llança d'un carro. Peça de l'antiga arada que, fixada a la cameta, la uneix al tir. [...]

Eina agrícola arrossegada per un tractor o una cavalleria. Arada . Ornaments, guarniments, especialment de vestir. Guarniments de les bèsties de sella o de tir. Efectes, instruments, accessoris necessaris o convenients per a una operació, per al bon funcionament d'un aparell, etc [...]