FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que sobrevé accessòriament. En fís., que ve a donar contra la superfície de separació de dos medis. El raig incident i el reflectit. En ling., que constitueix un incís. Proposició incident. Petit esdeveniment que sobrevé, especialment que ve a interrompre [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Excés, prolixitat, redundància. S'expressa amb nimietat. Cosa petita, insignificant, que no ve a tomb. No t'has de capficar per aquestes nimietats. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la península d'Aràbia o als seus habitants. Arquitectura aràbiga. Llengua aràbiga. Que ve d'Aràbia. Goma aràbiga. Numeració aràbiga. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al diable o als diables, que ve del diable. Poder diabòlic. Arts diabòliques. Temptació diabòlica. Granment perniciós. Una invenció diabòlica. Intencions diabòliques. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Punt de l'horitzó sensible per on es pon el sol en els equinoccis. El vent ve de l'oest. Porció de cel veïna a l'oest. [usat en aposició] En direcció oest. Part d'un país situada envers l'oest, regions situades envers l'oest. L'oest de França. [usat en [...]
