FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és de més d'allò que és necessari o suficient, que no ve a res i, per tant, inútil, inoportú. Despèn més en les coses supèrflues que en les necessàries. Tot això són despeses supèrflues. Adornaments superflus. Aquesta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
So que es produeix xiulant. Des d'ací sento els seus xiulets. Els xiulets del vent. Les orelles em fan xiulets. Instrument per a produir un so agut semblant a un xiulet, en què l'aire insuflat ve a pegar obliquament contra la vora aguda de l'orifici de sortida. Tavella tendra de fava. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ve després en el temps. Els segles posteriors al cristianisme. Els poetes posteriors a Maragall. Del darrere. La part anterior i la part posterior d'un edifici. Les potes posteriors d'un cavall. La part posterior del cap. En fonèt., que s'articula en algun punt de la meitat de darrere [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ve a finals de juny, per Sant Joan, s'aplica a diverses fruites, especialment peres. Herba de la família de les escrofulariàcies, robusta, del grup de les herbes bleneres, de fulles enteres o gairebé, tota coberta d'una borra grisenca o blanquinosa que es desprèn a flocs [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar (dues coses similars) paral·lelament l'una al costat de l'altra, però en sentits oposats, de manera que cada extrem de l'una caigui a la banda oposada d'aquella a la qual ve a caure l'extrem corresponent de l'altra. Colpejar damunt un taulell (un conjunt de fulls, quaderns, etc.), [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que fulmina. En med., que ve sobtadament i amb una gran violència. Un atac fulminant de gota. D'efecte ràpid o instantani. Una resposta fulminant. Que esclata per percussió. Petit recipient o beina cilíndrica de llautó o d'alumini ple d'una mixtura d'explosiu indicador molt [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acomplir (un acte sotmès a un ritual, a unes normes). Celebrarem el funeral la setmana que ve. Els funerals se celebraran a la catedral. El judici se celebrà a porta tancada. Ahir se celebrà l'acte d'obertura del Parlament. celebrar missa Dir la missa. Acomplir (una reunió, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'esdevingui. Que encara no ha servit o ha servit poc. He comprat vestits nous i he llençat els vells. Escriu amb una ploma nova. de nou en nou Essent completament nou. nou de trinca Flamant. Posterior a un altre que ve a reemplaçar o al qual ve a afegir-se, no el mateix. L'alcalde nou. Ja [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arramba't que ve un camió. Acostar-se a algú fins a tocar-lo. Un grup de joves es van arrambar als jugadors. arrambar amb alguna cosa Prendre-la. [...]
