FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que tarda a fer quelcom. En Ferran, sempre és dels tardans: no l'espereu fins a les quatre. Que ve o madura tard. És més bona la fruita primerenca que la tardana. Que s'esdevé després del temps oportú. Una decisió tardana. Un penediment tardà. Relatiu o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer una visita (a algú o a alguna cosa). Em ve a visitar sovint. He estat a visitar el meu oncle, que ha arribat d'Amèrica. El metge ha d'anar a visitar un malalt greu. Visitar els monuments d'una ciutat. visitar les esglésies Anar-hi com a acte de devoció. Fer visitar per [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ve a trobar-se en un punt amb altres. Forces concurrents. Línies concurrents. Persona que concorre en un lloc, assistent. Finit l'acte, els concurrents s'aixecaren. Que coopera amb altres a un mateix efecte. Causa concurrent. Persona que pretén amb altres una mateixa cosa. Els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Elevació de la temperatura del cos que manifesta la reacció de l'organisme a algun procés patològic. Tenir febre. Abaixar un remei la febre. Ara li ve la febre. Un accés de febre. Febres intermitents, remitents, contínues. febre aguda Febre greu. febre anticipant [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
què passa o es fa alguna cosa. Ve cada dia. Aquesta revista surt cada vuit dies. Cada any es fa una revisió. cada un Cadascun 1. cada u Cadascú. tots i cada un V. tot³. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Individu que va i ve regularment d'una localitat a una altra, i fa les comissions que li encomanen. Menstruació. Antic llibre litúrgic orientador en la manera de celebrar la missa i l'ofici. d'ordinari Segons l'ordre acostumat. Mancat de distinció. Gent ordinària. D [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
botiga, d'una secció. Pis més baix d'una casa just abans del que s'anomena primer o, si hi ha entresol, el que, pujant, ve després de l'entresol. Flautat 1 . Capital d'una obligació, d'un deute o cens. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és en molt petit nombre. Els casos de guarició són rars. Molt poc freqüent. Ve rares vegades. Amb rares excepcions. No gens comú, extraordinari. Un exemplar rar. És rar que no hagi vingut encara. Que actua d'una manera anòmala, fora d'allò que hom [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fondejar (la nau). Clavar l'àncora al fons de l'aigua. Ancoraren a mitja llegua de la costa. ancorar a peu d'oca Tirar tres àncores, l'una a estribord, l'altra a babord i una altra cap a la part d'on ve el vent. Fixar a terra o en una estructura (una peça, una màquina, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
aclarint-ne la pasta. Tenir en compte fins el més petit detall (en un afer). No deixar escapar res en la recerca (d'una cosa). Procurar la major exactitud en la fixació (d'un valor). No cal que ho aprimis tant: no ve d'un duro. [...]
