Cerca

Resultats de la cerca bàsica: 311

Fitxes de l'Optimot  | Morfologia
91. 'boolià' o 'booleà'? / 'nietzschià' o 'nietzscheà'?
Font Fitxes de l'Optimot
Quan la e final de certs noms propis es pronuncia en la llengua d'origen, els derivats per indicar relació o pertinença al personatge conegut corresponent o a la seva obra es formen a partir de la terminació -à, -ana (i no -ià, -iana). Per exemple: nietzscheà, nietzscheana (de Nietzche) booleà [...]
92. topònims i gentilicis d'Oceania
Font Fitxes de l'Optimot
Austràlia: australià -ana Fiji: de Fiji Guam (EUA): de Guam Illa Christmas (Austràlia): de l'Illa Christmas Illes Cocos (Keeling) (Austràlia): de les Illes Cocos Illes Cook (Nova Zelanda): de les Illes Cook Illes Marianes del Nord (EUA): de les Illes Marianes del Nord Illes Marshall: de les Illes [...]
93. molgut o molt?
Font Fitxes de l'Optimot
Les formes del participi del verb moldre són molt, molta, molts, moltes, i no molgut, molguda, molguts, molgudes. Arran de l'aparició de la nova Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, les formes del participi de moldre han deixat de portar accent diacrític.  [...]
94. topònims i gentilicis d'Amèrica
Font Fitxes de l'Optimot
Baixos): d'Aruba Bahames, les: de les Bahames Barbados: de Barbados Belize: de Belize Bermudes (Regne Unit): de les Bermudes Bolívia: bolivià -ana Brasil: brasiler -era Califòrnia: californià -ana Canadà: canadenc -enca Colòmbia: colombià -ana Costa Rica: costa-riqueny costa-riquenya Cuba: cubà -ana [...]
95. Com es diu inframundo en català? / inframón o inframon?
Font Fitxes de l'Optimot
La forma inframon, que és un mot format a partir del prefix infra-, amb el significat de 'sota' i 'inferioritat', i el substantiu món, se sol usar especialment en contextos que tracten de mitologia o espiritisme per designar el món dels morts. Per exemple: En la mitologia grega, Hades és el déu [...]
96. topònims i gentilicis del País Valencià
Font Fitxes de l'Optimot
Ademús: ademusser -era Aiora: aiorí -ina Alacant: alacantí -ina Alacantí, l': alacantí -ina Albocàsser: bocassí -ina, albocassí -ina Alcalatén, l': de l'Alcalatén Alcoi: alcoià -ana Alcoià, l': alcoià -ana Alcora, l': alcorí -ina Alt Maestrat, l': maestratenc -enca  Alt Millars, l': de l'Alt [...]
97. Imperatiu del verb 'dur': 'duu' o 'du'? / Present d'indicatiu del verb 'dur': 'duus' o 'dus'?
Font Fitxes de l'Optimot
El verb de la segona conjugació dur presenta dues formes en les persones segona i tercera de singular del present d'indicatiu i també en la segona de singular de l'imperatiu. Present d'indicatiu duus o dus duu o du Imperatiu duu o du  [...]
98. rigurositat o rigorositat? / Com es diu rigurosidad en català?
Font Fitxes de l'Optimot
El nom rigorositat (no pas rigurositat) està ben format des del punt de vista lingüístic, a partir de l'adjectiu rigorós i del sufix -itat, per expressar el significat de qualitat de rigorós. No obstant això, convé no abusar d'aquesta forma en detriment del nom del qual deriva: rigor. Per [...]
99. Topònims i gentilicis d'Àfrica
Font Fitxes de l'Optimot
Alger: algerí -ina Algèria: algerià -ana Àfrica: africà -ana Angola: angolès -esa Benín: de Benín Botswana: de Botswana Burkina Faso: de Burkina Faso Burundi: de Burundi Caire, el: cairota Camerun: camerunès -esa Cap Verd: de Cap Verd Comores, les: de les Comores Congo: congolès -esa Costa d'Ivori [...]
100. 'concebeix' o 'concep'? / 'concebeixi' o 'concebi'?
Font Fitxes de l'Optimot
El verb concebre és de la segona conjugació i no pas de la tercera. Per tant, no afegeix en cap cas l'increment -eix- a l'hora de conjugar les formes personals del present d'indicatiu, del present de subjuntiu i de l'imperatiu (concebo i no concebeixo, concebi i no concebeixi, etc.). Present d [...]
Pàgines  10 / 32 
<< Anterior  Pàgina  5  6  7  8  9  10  11  12  13  14  15  Següent >>