Cerca

Resultats de la cerca bàsica: 311

Fitxes de l'Optimot  | Morfologia
31. Plural de 'conseller delegat', 'consellera delegada'
Font Fitxes de l'Optimot
El plural de conseller delegat o consellera delegada és consellers delegats, conselleres delegades. Aquesta mena de locucions s'escriuen separades i sense guionet.  [...]
32. Plural de 'cosí germà', 'cosina germana'
Font Fitxes de l'Optimot
El plural de cosí germà o cosina germana és cosins germans, cosines germanes. Aquesta mena de locucions s'escriuen separades i sense guionet.  [...]
33. Plural de 'tinent general', 'tinenta general'
Font Fitxes de l'Optimot
El plural de tinent general o tinenta general és tinents generals, tinentes generals. Aquesta mena de locucions s'escriuen separades i sense guionet.  [...]
34. Essa inicial en compostos cultes i derivats per prefixació / Duplicació de s- a inici de mot?
Font Fitxes de l'Optimot
Quan d'un mot que comença per s- en fem un compost culte (politico + social = politicosocial) o un derivat (pre + selecció = preselecció), aquesta essa no es dobla encara que representi un so de essa sorda entre vocals. Per exemple: altisonant, anglosaxó, antisèptic, italosuís, morfosintaxi [...]
35. Perífrasi d'obligació: 'haig de...' o 'he de...'? / 'haig d'anar' o 'he d'anar'?
Font Fitxes de l'Optimot
Quan el verb haver es fa servir com a auxiliar, per a la primera persona de singular adopta la forma he. Per exemple: He comprat bunyols. He tancat la finestra. Ara bé, quan s'utilitza el verb haver per construir la perífrasi d'obligació haver de + infinitiu, en alguns parlars, al costat de la [...]
36. Flexió de gènere amb denominacions d'animals
Font Fitxes de l'Optimot
Els noms referits a animals domèstics, a animals de granja o a animals salvatges més coneguts solen tenir una forma per al masculí i una altra per al femení. En molts casos, s'obté el femení afegint la terminació -a a la forma masculina. Per exemple: anyell, anyella; conill, conilla; mul, mula [...]
37. Gentilici de l'Ebre / ebrenc, ebrenca
Font Fitxes de l'Optimot
L'adjectiu que significa 'relatiu o pertanyent a l'Ebre o als indrets propers al curs d'aquest riu' és ebrenc, ebrenca. També s'aplica a algú natural del territori que comprèn els municipis del sud de Catalunya i els del sud de la Franja, les aigües dels quals són tributàries de l'Ebre. Per [...]
38. plural de mots femenins acabats en -a
Font Fitxes de l'Optimot
El plural de mots femenins acabats en -a es forma amb la terminació -es. Per exemple, de casa, rosa i dona fem cases, roses i dones. De vegades, aquesta terminació de plural obliga a canviar algunes consonants anteriors per mantenir el mateix so. Aquests canvis són els següents: - Els mots [...]
39. Plural de noms femenins acabats en -ç
Font Fitxes de l'Optimot
Els noms femenins acabats en -ç formen el plural afegint-hi una -s, la qual cosa fa que la pronunciació del singular i del plural sigui la mateixa. Així el plural de calç, faç i falç és calçs, façs i falçs, respectivament. [...]
40. topònims i gentilicis de les Illes Balears
Font Fitxes de l'Optimot
Formentera: formenterenc -a Fornalutx: fornalutxenc -a Inca: inquer -a Lloret de Vistalegre: llorità -ana Lloseta: llosetí -ina Llubí: llubiner -a Llucmajor: llucmajorer -a Mallorca: mallorquí -ina Manacor: manacorí -ina Mancor de la Vall: mancorí -ina Maó: maonès -esa Maria de la Salut: mariando -a Marratxí [...]
Pàgines  4 / 32 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>