La llengua de signes israeliana és actualment el principal mitjà de comunicació entre la Comunitat Sorda d'Israel. És una llengua unificada i plenament desenvolupada en els darrers cinquanta anys. [...]
El crioll guyanès és la llengua majoritària de Guyana, parlada pel 75% de la població. Es compon de tres varietats: l'afroguyanès, l'indoguyanès i el rupununi. Aquesta darrera és considerada com una llengua diferent per alguns lingüistes, ja que hi ha una menor intercomprensió amb relació a les [...]
Aquest crioll es va desenvolupar a la colònia de Berbice probablement durant els segles XVII i XVIII, sota domini holandès. A partir del moment en què els britànics van passar a controlar Guyana, el 1814, el crioll guaianès de base anglesa es va estendre, i els parlants de berbice es van [...]
És l'única llengua dels islandesos i no es parla enlloc fora l'illa, amb la qual cosa és un dels pocs casos de correspondència exacta entre estat i llengua.L'islandès es caracteritza per la uniformitat i pel conservadorisme. Pel que fa al primer aspecte, no hi ha dialectes, solament unes quantes [...]
La llengua de signes sueca és la pròpia de la comunitat sorda de Suècia. Els orígens de la llengua de signes sueca és remunten al 1800. La primera escola per a persones sordes es va crear el 1809. És propera a les llengües de signes noruega i danesa, però no a la llengua de signes finesa.El govern [...]
El buriat és una llengua molt propera al mongol. Es distingeixen quatre dialectes buriats força diferenciats. L'estàndard es basa en el dialecte de Khori i s'empra a la premsa local.La presència de la llengua buriat a la Xina és difícil de quantificar, pel fet que els censos lingüístics a l'abast [...]
La llengua de signes sèrbia és utilitzada per les persones sordes de Sèrbia i Montenegro i, probablement, per comunitats sordes a altres estats de l'antiga Iugoslàvia. Es va desenvolupar a partir de les llengües de signes austríaca i hongaresa.L'any 1979 es va iniciar l'estandardització de la [...]