FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mancat en absolut d'equitat, de justícia. Una sentència iniqua. La iniqua sort. Que no detura la consideració del mal que fa. Malvat, odiós. Detureu la iniqua guerra! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Propietat que tenen certes substàncies de presentar una conductivitat elèctrica molt elevada i diamagnetisme perfecte quan es troben per sota d'una temperatura característica del material, generalment propera al zero absolut. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alçar (un monument). Erigir un temple. Fundar 1 3. Elevar a una certa condició. El van erigir en àrbitre. Erigir una veritat en principi absolut. Erigir-se en jutge d'una qüestió. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Augment del nombre de leucòcits mononuclears, en absolut i en relació amb les altres menes de leucòcits. mononucleosi infecciosa Malaltia infecciosa aguda caracteritzada per febre, faringitis, hipertròfia dels ganglis limfàtics cervicals i un increment de limfòcits [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al relativisme. Partidari del relativisme. Que relativitza les coses, que no els dona un valor absolut. Relatiu o pertanyent a la teoria de la relativitat. Que li és aplicada la teoria de la relativitat. Mecànica relativista. Massa relativista. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet de restar callat, sense dir mot. El seu mutisme va estranyar tothom. Silenci obstinat. Va estar-se tota la reunió en el mutisme més absolut. Actitud adoptada per causes patològiques d'origen mental, consistent a no parlar ni respondre a cap pregunta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cas de la declinació de llengües com ara el llatí o el turc que expressa relacions corresponents a la funció de complement circumstancial. Cas ablatiu. ablatiu absolut Construcció llatina, formada per un substantiu declinat en ablatiu i un participi que hi concorda [...]
