FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat d'esportiu. Conjunt d'exigències ètiques que es basen en el reconeixement i el respecte de les regles del joc i de les relacions correctes amb un adversari, el manteniment de la igualtat d'oportunitats i l'actitud digna en la victòria i en la derrota. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de positiu. Doctrina filosòfica segons la qual s'ha de renunciar a la metafísica i limitar-se al coneixement que proporcionen les ciències positives. En ling., actitud o tendència teòrica que considera el llenguatge com un conjunt d'elements directament [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Actitud de reserva o de desconfiança. De seguida constatà les reticències amb què era rebuda la seva proposta. Acció de callar una cosa en allò que hom diu, deixant-la, però, entendre. Figura retòrica que consisteix a deixar incompleta una frase donant [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer que (algú o alguna cosa) romangui en el mateix estat, no s'alteri, malmeti, destrueixi, perdi. Mantenir la frescor, la calor. Mantenir àgil el cos. Mantenir viva la memòria. Mantenir una actitud, un propòsit. Mantenir una proposició. Mantenir l'ordre, la disciplina [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
obligacions i intenta complir-les acuradament. El germà gran és un nen molt responsable. Li van donar la feina perquè era responsable i treballadora. Propi d'una persona responsable. Una actitud, una decisió, responsable. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar la contracció sobtada, espasmòdica (d'un múscul, d'un nervi). És una cosa que fa crispar els nervis. El cos o una part del cos, contreure's a causa del dolor, d'un estat d'angoixa. Feu un gran crit i se li crisparen les faccions. Exasperar, irritar. La seva actitud em [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer perdre la virtut, fer tornar com bord. Una actitud que rebordoneix els nostres sentiments. Perdre la pròpia virtut, la bondat originària. La gent s'ha rebordonit. Una planta, restar com aturada en el seu desenvolupament, esquifida. Els ceps d'aquesta vinya es rebordoneixen. Un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
aquesta carta. Distingir, comprendre, (allò que és figurat per qualssevol signes escrits). Llegeix música. Endevinar (els pensaments, sentiments, etc., d'algú) per la seva actitud, fisonomia, exterior. En la seva mirada, vaig llegir quina era la seva intenció. [...]
