Amfibi de l'ordre dels anurs, de la família dels pelodítids, que fa fins a 50 mm de llarg, amb el musell arrodonit i la pupil·la vertical, la llengua lliure per davant i de perímetre subcircular, amb berrugues dorsals ordenades en fileres longitudinals, amb el dors de color gris o verd oliva [...]
Amfibi de l'ordre dels anurs, de la família dels bufònids, que fa fins a 100 mm de llarg, amb el cap més ample que llarg, el musell arrodonit i curt, les glàndules paròtides ben desenvolupades i disposades paral·lelament, els ulls de color verd groc i amb la pupil·la horitzontal, la pell [...]
Amfibi de l'ordre dels urodels, de la família dels salamàndrids, que pot fer fins a 300 mm de llarg, robust, amb el cap deprimit i més ample que llarg, amb la cua musculosa, llarga, utilitzada activament per a la natació i amb una carena dorsal ventral, i amb el dors de color bru o verd oliva, del [...]
Amfibi de l'ordre dels anurs, de la família dels rànids, que pot fer fins a 100 mm de llarg, amb el cap ample i el musell arrodonit, amb la pupil·la horitzontal i el timpà visible, amb la pell llisa i amb petites rugositats laterals, de color bru o vermellós i amb taques fosques i bandes a [...]
Fase larval del cicle biològic dels trematodes digenètics que s'origina a partir de les cercàries quan aquestes penetren en l'hoste intermediari (mol·lusc, peix o amfibi). Passen a l'hoste definitiu en ésser ingerit per aquest l'hoste intermediari, s'adhereixen al seu tub digestiu i s'hi [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
grauxa capgròso renoc, granota encara no ben desenvolupada. culleroto cullereta, íd. Cp. reineta: amfibi semblant a la granota. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
