FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de les manifestacions volcàniques i de tots els fenòmens associats a l'expulsió dels magmes i dels gasos a la superfície de la Terra i a l'atmosfera. Plutonisme 1 . [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Element químic del grup dels gasos nobles, inert químicament, que ocorre en l'atmosfera en una proporció molt petita, emprat en l'enllumenat (símbol, Ne; nombre atòmic, 10; pes atòmic, 20,18). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Partícula petita. Els corpuscles en suspensió de l'atmosfera. Partícula molt petita considerada hipotèticament com a constituent elemental de la llum, fotó, o de la matèria, partícula elemental. Estructura cel·lular o histològica de dimensions molt [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de regions de l'alta atmosfera que s'estén aproximadament entre uns 60 i uns 600 quilòmetres d'altitud i es caracteritza per una forta ionització de l'aire, que esdevé conductor de l'electricitat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arroentar (el ferro) al foc, donar-li calda. Escalfar (la terra, l'ambient). El sol d'agost ha caldejat l'atmosfera. Un objecte caldejat, conservar la roentor. Feu-ho ara, que la cosa encara caldeja: no espereu que es refredi. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capa de l'atmosfera terrestre situada entre la superfície de la Terra i la tropopausa, que s'estén fins a uns 10 o 17 quilòmetres d'altitud segons la latitud, i on la temperatura decreix gradualment amb l'altitud. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aparell en forma de gran para-sol confeccionat amb un teixit molt resistent que, deixat anar des d'un punt elevat, es desplega i permet de reduir notablement la velocitat de descens o de caiguda d'un cos dins l'atmosfera. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'enfosquir o d'enfosquir-se; l'efecte. enfosquiment al limbe Enfosquiment aparent del disc solar, creixent des del centre cap a la vora pel fet que la llum solar es torna més tènue en augmentar el gruix d'atmosfera solar que travessa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
febrer, i al sud, els mesos de juny, juliol i agost. hivern de la vida Vellesa 1 i 2 . hivern nuclear Període de fred i foscor extrems que s'esdevindria com a conseqüència del fum i la pols acumulats a l'atmosfera, arran d'una guerra o d'una catàstrofe nuclears. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Línia d'intersecció dels dos vessants oposats d'una vall, que uneix els punts més baixos i, en general, és recorreguda per un curs d'aigua. Zona de l'atmosfera en la qual la pressió atmosfèrica és més baixa que a les zones del seu voltant al mateix nivell. [...]
