Activitat que, per raó de les seves emissions, pot provocar la presència a l'aire de substàncies o de formes d'energia que impliquin risc, dany immediat o diferit, o molèsties per a les persones i per als béns de qualsevol naturalesa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'atmosfera. Aire atmosfèric. Que ocorre en l'atmosfera. Corrents atmosfèrics. Causat per l'atmosfera. Efecte atmosfèric. Electricitat atmosfèrica. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Regió superior de l'atmosfera terrestre, situada per damunt de la termopausa, que s'estén entre uns 800 quilòmetres d'altitud fins als límits externs de l'atmosfera, on les molècules més lleugeres es poden escapar cap a l'espai interplanetari. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part de la Terra en què es desenvolupen els organismes vius, que comprèn la regió inferior de l'atmosfera, els mars, les capes més exteriors del sòl i les coves subterrànies. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Branca de l'aerologia que estudia les regions altes de l'atmosfera, per sobre dels 40 o 50 quilòmetres d'altitud, on els fenòmens de dissociació i d'ionització de l'aire són intensos. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Regió de l'atmosfera, per sobre dels 80 quilòmetres d'altitud, en què la composició de l'aire varia d'una manera significativa com a resultat de la fotodissociació d'alguns dels seus components. [...]
